martes, 18 de diciembre de 2012

GRÀFIQUES DE SOLUBILITAT

QÜESTIONS:
a) Calcula la solubilitat de A (línia recta) i B (corba) a 6 ºC. Quina és la més soluble?
b) Calcula la solubilitat de A i B a 20ºC. Quina és la més soluble?
c) Quans grams de B es poden dissoldre en 400 mL d'aigua a 32ºC?
d) Si a la temperatura de 8ºC afegim 32 g de la substància A a 100 g d'aigua, què observarem?
e) A quina temperatura les dues substàncies tenen la mateixa solubilitat?

sábado, 15 de diciembre de 2012

ENLLAÇ QUÍMIC

APUNTS 1
APUNTS 2 
APUNTS FORCES INTERMOLECULARS
APUNTS ENLLAÇ METÀL·LIC I PONT D'HIDROGEN
ACTIVITATS ENLLAÇ ---- PER AL DIMARTS 8 FER LES ACTIVITATS 1,2,6,9.


SÒLIDS COVALENTS

Hi ha un tipus de substàncies amb enllaç covalent formades per estructures gegants en les quals els àtoms estan units mitjançant enllaços covalents d'una manera ininterrompuda. És característic d'alguns elements com el bor, el carboni o el silici.
Pensem en una molècula de metà. Si en lloc de estar unit l'àtom central a quatre àtoms d'hidrogen està unit a quatre àtoms de carboni, la xarxa d'enllaços es pot estendre en les tres direccions de l'espai de manera que es forma una xarxa covalent tridimensional.
Veure imatges: carboni diamant i carboni grafit.

Altres exemples típics: el SiO2 (quars) i el nitrur de bor BN.






Propietats:
- Alta temperatura de fusió i ebullició: degut a la gran fortalesa dels enllaços covalents i al gran nombre d'aquestos que cal trencar per a que el sòlid es fonga. Per exemple, per al C diamant és de 3550 ºC.
- Gran duresa: per la mateixa raó, resulta difícil ratllar un sòlid covalent, ja que és difícil separar els àtoms de l'estructura cristal·lina.
- Fragilitat: es trenquen fàcilment, degut a que la intensitat dels enllaços covalents és major en una direcció determinada. Si la força aplicada és gran, els enllaços es trenquen i no poden formar-se nous enllaços fàcilment.
- Baixa conductivitat: els electrons de valència estan localitzats en els enllaços covalents. No poden desplaçar-se per la estructura.
- Baixa solubilitat: la gran intensitat dels enllaços impedeix la separació dels àtoms per acció de les molècules del dissolvent.  



ACTIVITATS PER AL DILLUNS

1) Escriu les configuracions electròniques abreujades i indica de forma raonada l’ió més probable que formaran els següents àtoms: Li, Ca, Al, F, O, N.

2) Explica el procés de formación de l’enllac entre els següents àtoms: Li i F; Mg i Cl; Mg i S; S i Na. Justifica també la fórmula empírica del compost, i indica el seu significat.
a) Amb les reaccions.
b) Amb esquemes, indicant el nombre d’electrons de valència.

ACTIVITATS PER AL DIMARTS


3) Justifica els punts de fusió de cada parella de compostos:

Punt de fusió (ºC)
NaCl 801
NaF 993

NaCl 801
KCl 776

MgO 2852    Nota: en MgO i NaCl hi ha la mateixa distància entre els ions.
NaCl 801

4) Activitat pràctica: simulador de cristalls, dissolució d’un compost iònic, visionat de diferents estructures cristal·lines.

5) Indica de forma aproximada com serà la solubilitat dels següents compostos:
BaCO3 i K2CO3                 Li2S i ZnS                 NaCl i AgCl

6) Els compostos iònics són durs, però també són fràgils. Explica aquesta aparent contradicció.

jueves, 13 de diciembre de 2012

CINEMÁTICA

CINEMÁTICA

ACTIVIDAD PARA EL MIÉRCOLES 19

Un móvil se encuentra en la posición 5,3 m a la derecha del origen del eje OX. Durante 6 segundos se mueve hasta la posición 5,4 m a la izquierda del origen. Luego permanece 3 s en reposo. A continuación se desplaza desde el instante 15s hasta el instante 19 s a la posición 8 m a la derecha del origen.
a) Realiza un esquema en el que representes el movimiento del móvil .
b) Calcula el desplazamiento, la distancia recorrida, la velocidad media y la rapidez en cada etapa.
c) Calcula el desplazamiento total y  la distancia total recorrida.
d) Representa de forma aproximada la gráfica posición (s) tiempo (t) del movimiento.


APUNTES

ACTIVIDADES:
1) Da un ejemplo práctico que muestre que la trayectoria de un móvil depende del sistema de referencia elegido para describir su movimiento.
2) Comenta la siguiente frase: "un coche ha recorrido 100 metros, pero no se ha desplazado".
3) Al decirle a una persona que la posición de un objeto es 15 m piensa que ha recorrido 15 m, ¿crees que es correcto su razonamiento?.
4) Explica el significado (suponiendo un movimiento rectilineo en el eje horizontal, es decir el X) de:
- Posición -10 m
- Desplazamiento 5 m.
- Desplazamiento -5 m.
- Posición 10 m.

5) Problema de moviment per etapes:
Un mòbil es troba a l’instant inicial en repòs a 3,12 m a l’esquerra de l’origen x=0 de l'eix OX .  A l’instant t= 2s es posa en moviment cap a la dreta, i tarda 3,51 segons en arribar a la posició 5,04 m a la dreta de l’origen. Després roman a eixa posició fins que el cronòmetre marca l’instant t= 9,03s. Finalment, canvia de sentit, i partint d’eixa posició arriba a la posició 5,4 m a l’esquerra de l’origen a l’instant t=13,8 s.
      a)   Fes un esquema que represente a l’eix OX el moviment corresponent a cada etapa.
b)      Desplaçament i distància recorreguda dins de cada etapa. Significat del signe del desplaçament.
c)      Distància recorreguda i desplaçament total.



ACTIVIDADES PARA EL MARTES 18

6) Calcula la velocidad media para cada desplazamiento en el problema 5.
7) Fíjate en el siguiente esquema y responde a las cuestiones planteadas:




 







Nota: las posiciones que ocupa el móvil a lo largo del recorrido son 10m, 50 m y -5 m. La posición x=0 es la que se toma como referencia.






Nota: la rapidez es el módulo de la velocidad

miércoles, 12 de diciembre de 2012

LES SOLUCIONS

TEORIA SOLUCIONS

 
3r ESO
EXERCICIS DEL CONCEPTE DE SOLUBILITAT

1) La solubilitat d'una substància és de 7 g en 100 g d'aigua a 30ºC. Què ocorrerà si?:
- Afegim 10 g de solut a 100 g d'aigua.
- Afegim 5 g, també a 100 g.
- Afegim 30 g a 250 g d'aigua.

2) Per a calcular la solubilitat d'una substància observem que podem dissoldre com a màxim 34 g de la mateixa en 200 g d'aigua.
a) Calcula la seua solubilitat.
b) Què ocorre si afegim 10 g en 100 g d'aigua?
c) I si afegim 20 g?

3) En un recipient amb 100 g d’aigua hem afegit 40 g de una substància i després de remenar la solució observem que s’hi depositen al fons del recipient 5 g de substància.
a) Quina és la solubilitat de la substància?
b) Si en altre recipiente am 0,5 L d’aigua afegim 200 g de la mateixa substància, què observarem? (densidad del agua, 1g/cm3). La dada de la densitat s'ha d'utilitzar per a determinar la quantitat d'aigua.

4) Un solut té una solubilitat de 30 g en 100 g d’aigua. Explica què observarem si:
a) Afegim 25 g de solut en 100 g d’aigua.
b) Afegim 47 g de solut en 100 g d’aigua.
c) Afegim 95 g de solut en 300 g d’aigua.

5) Després d'afegir 20 g un solut a 50 g d'aigua observem que 3 g queden al fons del recipient sense dissoldre. 
a) Calcula la solubilitat (referida a 100 g d'aigua).
b) Si afegim 25 g a 100 g d'aigua, què observarem?
c) Si afegim 45 g a 100 g d'aigua, què observarem?  

Qüestions sobre solubilitat (després de llegir els apunts).

COM CANVIA LA SOLUBILITAT D'UN SÒLID EN AUGMENTAR LA TEMPERATURA?
COM CANVIA LA SOLUBILITAT D'UN GAS EN AUGMENTAR LA TEMPERATURA?
PER QUÈ HI HA MÉS PEIXOS EN EL CURS ALT DELS RIUS?





ACTIVITATS PER AL DIJOUS 13

1) Què és una solució?
2) Defineix solut i dissolvent.
3) Dóna dos exemples de:
solució sòlid-sòlid
solució sòlid-líquid
solució líquid-líquid
solució líquid-gas
solució gas-gas
Identifica també el solut i el dissolvent.
4) Com podem explicar de forma senzilla el procés de dissolució d'un solut en un dissolvent?

martes, 11 de diciembre de 2012

ACTIVITAT DE SÍNTESI

Explica, de forma raonada con varien les propietats periòdiques per als següents elements:
F, P, Al, Na, Cl, Rb.

Grandària, energia d'ionització, electroafinitat, caràcter metàl·lic, reactivitat, electronegativitat.



jueves, 6 de diciembre de 2012

TAULA PERIÒDICA

ACTIVIDATS PER AL DIVENDRES 7

1) Completa la següent taula amb els símbols adequats:

2) Completa la següent taula:

Element
Símbol
Metall/no metall/ Gas noble
Clor



He


Sn

Brom



Cu

Sofre


Plata



Hg


Sb

Radó




3)- La taula periòdica té _________ períodes i _________grups. Els _________estan en posició vertical, mentre que els_________en posició horitzontal.
- Quin element (nom i símbol)  pertany al període 2 i al grup 4?________     ________
- Dins d’un període la configuració electrònica d’un element donat té un __________ més que la de l’anterior element.
- A quin grup i període pertany el fòsfor?_________    __________
- Els elements que pertanyen al mateix___________tenen propietats químiques ___________ i la mateixa_____________ _______________externa.
- Al començar un nou_____________ de la taula sempre es situen els electrons en un nou___________ electrònic.
- Als elements de transició els electrons diferenciadors es situen en orbitals de tipus___.
- Als elements de transició interna els electrons diferenciadors es situen en orbitals de tipus___.
- La configuració electrònica abreujada del Be és:
- [Ar] 3s2 3p5 és la configuració abreujada del:
- La grandària d’un orbital depèn del nombre quàntic:
- La forma d’un orbital depèn del nombre quàntic:

lunes, 3 de diciembre de 2012

REPASO DE FACTORES DE CONVERSIÓN


APUNTES SOBRE FACTORES DE CONVERSIÓN

Para practicar: se aconseja hacer todos. Para el martes 3 solamente se exigirán el 4, 10, 20, 32, 33, 40, 34, 37, 23, 24, 42.

1) 200g a kg; 2) 2 km a m;3)1L a m3;4) 25000 cm3 a m3; 5) 4 dm a m; 6) 0,03 km a m;
7) 643,2 g a kg; 8) 183000 mg a kg 9) 10 L a m3; 10) 2000 dm3 a m3;11) 53000 cm3
a m3;12) 37 s a h; 13) 12 km a m;14) 56 m3 a cm3;15) 85 km/h a m/s; 16) 50 m/s a km/h;
17) 25 m/s a km/h; 18) 340 m/s a km/h; 19) 7 g/cm3 a kg/m3; 20) 5000 kg/m3 a g/cm3;
21) 220 g/cm3 a kg/m3; 22) 75000 kg/m3 a g/cm3; 23) 108 m/s a km/h; 24) 670 km/h a m/s;
25) 25 kg/m3 a g/cm3; 26) 65g/cm3 a kg/m3; 27) 69 mg a hg; 28) 43,5 cm2 a m2;
29)44 km2 a m2; 30) 3h a min;31) 15min a s; 32) 62300 s a h; 33) 535 mm2 a cm2;
34) 200 L a m3; 35) 200 dm3 a L; 36) 2000 cm2 a dm2; 37) 560 mg a kg;
38)76 h a min; 39) 600 s a h; 40)120 hm a km; 5,4mg/L a g/cm3; 41) 200g/mL a kg/m3
42) 30 cm/s a km/h

MESCLES

Llig els apunts sobre les mescles i respon:

- Les substàncies que formen una mescla es poden separar per procediments..................., com per exemple:

- Els procediments de separació de mescles aprofiten les diferències en.......

- Dóna exemples de mescles i el mètode de separació que utilitzem per a separar els seus components:

- Indica per als tres mètodes de baix: mescla per a la que se utilitza, propietat en la que se diferèncien els components, material utilitzat.

Decantació

Filtració

Destil·lació

ACTIVITATS PER AL DIMARTS 11

1) Indica si les següents afirmacions són veritables o falses i raona la resposta:
a) Les mescles tenen composició fixa.
b) Les mescles sempre s'originen al barrejar dos substàncies.
c) La densitat d'una mescla és variable.
d) El punt de fusió del vi té un valor fix.
e) El granit és una mescla heterogènia.
f) El solut és el component que està en menor proporció d'una solució.
g) Quan destilem el vi el líquid que ix del destil·lador és alcohol pur.


2) Classifica les següents substàncies com a mescles homogènies o mescles heterogènies:
vi, formigó, granit, aire, aigua mineral, ferro oxidat, coca cola, cervesa, bronze, oli d'oliva, oli i aigua, sucre dissolt en aigua, alcohol de farmàcia, arena.

MODEL MECANICOQUÀNTIC

ACTIVITATS PER AL DIMARTS

1) Després de vore el video següent:

Escriu totes les possibles combinacions de nombres quàntics per a un valor de n=4. Indica també la notació dels orbitals atòmics corresponents.

2) Indica raonadament qual de les següents combinacions de nombres quàntics són correctes el nom dels orbitals que representen.
(2,2,-1) (2,1,0) (1,0,0) (3,2,1) (3,2,-3)

3) Què és un orbital atòmic?


APUNTS TEORIA


L'ÀTOM D'HIDROGEN SEGONS LA MECÀNICA QUÀNTICA

El model atòmic de Bohr estava en contra de molts dels coneixements físics de l'època (principis del segle XX). El model acceptava:
- Existència d'òrbites estacionàries: es a dir òrbites en les que l'electró estava en moviment però no emitia energia.
- L'electró només tenia unes òrbites permeses, les definides per l'anomenat nombre quàntic n. Per tant, l'energia de l'electró no podia tenir qualsevol valor, es diu que estava quantificada.
- La llum emesa o absorbida per l'electró estava formada per partícules (fotons).

A més, el model atòmic de Bohr errava quan intentava explicar els espectres d'àtoms amb més d'un electró.
Posteriorment, en la dècada de 1920, un grup de físics (Schrödinger, Heisenberg, Dirac, Born...) van considerar que era necessari desenvolupar una nova teoria, una nova Física que explicara les propietats dels àtoms i de les partícules subatómiques. Va aparèixer, doncs, la Mecànica quàntica.

IDEES PRINCIPALS DE LA MECÀNICA QUÀNTICA:
- Les partícules a nivell atòmic (i en general, tota la matèria), tenen naturalesa dual, al igual que la llum. Es a dir, en determinades condicions es comporten com a partícules, i en altres com a ones (per exemple, moltes partícules atòmiques i subatòmiques es difracten, al igual que les ones).
- Les propietats d'aquestes partícules s'expliquen mitjançant la resolució d'equacions matemàtiques similars a les de les ones.

Amb aquestes idees els físics van obtindre els següents resultats:

- L'energia de l'electró dins d'un àtom només pot tindre uns valors determinats. Es a dir, està quantificada. Existeixen doncs, uns posibles nivells i subnivells d'energia permesos per a l'electró. Aquesta idea, coincideix amb el model atòmic de Bohr. La diferència és que Bohr introdueix eixa suposició a priori, mentre que amb la mecànica quàntica és una consequència de la pròpia teoria.
- El moviment de l'electró no es pot descriure amb òrbites definides com pensava Bohr (òrbites circulars). No més es pot saber la probabilitat de trobar a l'electró dins d'una zona determinada de l'espai. Eixes zones són el que anomenem orbitals atòmics.
- El concepte d'orbital substitueix al concepte d'òrbita.


ACTIVITATS PER AL DIMECRES 5

1) a) Dibuixa un orbital 2s i un orbital 2p i explica les diferències que existeixen entre ells.
b) Explica que representen els orbitals dibuixats.
c) Amb l'ajuda del diagrama de Möeller indica quin dels dos té més energia.
d) En què es pareixen i en què es diferèncien un orbital 2s i un orbital 3s.

2) Escribe la configuración electrónica de los átomos o iones siguientes:
a) Berilio (Z 4). f) Ion Bromuro (Z 35).
b) Ion Mg+2 (Z 12). g) Cesio (Z 55).
c) Cloro (Z 17). h) Oro (Z 79).
d) Calcio (Z 20). i) Plomo (Z 82).
e) Hierro (Z 26). j) Radón (Z 86).

3) Ordena de menor a mayor energía los siguientes subniveles: 4s, 4p, 3d, 1s, 3s, 2s

4)  Ordena de menor a mayor tamaño los siguientes orbitales:  
a) 3s, 2s, 5s, 4s
b) 4p, 2p, 5p, 3p




jueves, 29 de noviembre de 2012

CUESTIONES DEL TEMA 3


 CUESTIONES TEMA 3
1) Concepto de relación, ¿qué es?.
  1. Elementos de la relación ,¿cuáles son?
  2. Estímulos, ¿qué son?
  3. Tipos de estímulos, pueden ser...
  4. Según su origen los estímulos pueden ser....
  5. Receptores, ¿qué son?
  6. Coordinadores, ¿qué son?
  7. Ejemplos de sistemas de coordinación en animales.
  8. Efectores, ¿qué son? Ejemplos.
  9. ¿Qué es una respuesta? En las plantas suelen ser..... En los animales suelen ser......
  10. Tipos de respuesta.....
  11. ¿Qué son los movimientos?¿Quién los realiza?¿Quiénes son los órganos efectores del movimiento?
  12. ¿Qué es una secreción? ¿Quién las realiza
  13. Comportamiento animal:¿Qué tipos hay?
  14. Comportamiento innato o instintivo: ¿qué es? Ejemplos.
  15. Comportamiento adquirido o aprendido: ¿qué es? Ejemplos.
  16. ¿Qué son los receptores?
  17. ¿Qué son los exterorreceptores? Ejemplos.
  18. ¿Qué son los interorreceptores? Ejemplos.
  19. Completa: receptores mecánicos, sensibles a....................Ejemplos:
    Receptores químicos, captan.................Ejemplos
    Receptores térmicos, perciben..................Ejemplos.
    Receptores luminosos, captan...................Ejemplos.
  20. ¿Cuáles son los sistemas de coordinación en animales?
  21. ¿Cómo coordinan sus funciones las plantas?
  22. ¿Qué es el sistema nervioso? ¿Qué función tiene?
  23. ¿Qué función tiene?
  24. Di los principales sistemas nerviosos de los vertebrados. Da ejemplos.
  25. El sistema nervioso de los vertebrados está formado por...........
  26. ¿Qué son los nervios? Tipos.
  27. Diferencia entre respuesta voluntaria e involuntaria.
  28. Dibuja una neurona e indica sus partes.
  29. El sistema endocrino está constituido por......................, que producen................................,sustancias que actúan como........................
Ejemplos de hormonas y función
    31) ¿Qué es el aparato locomotor?
    32) Define exoesqueleto. Ejemplos de animales con exoesqueleto.
    33) Define endoesqueleto. Ejemplos de animales con endoesqueleto.
    34) ¿Qué son los tendones?
    35) Las plantas, ¿pueden responder a los estímulos? ¿Cómo son las respuestas?
    36) Identifica el tipo de estímulo: luz; golpes y presión; sales minerales y abono; variación de la temperatura; agua y humedad.
    37) ¿Qué son los tropismos?
    38) Diferencia entre tropismo positivo y negativo.
    39) Identifica el tipo de tropismo:
    - Los tallos crecen hacia la luz.
    - Las raíces crecen hacia el interior de la tierra.
    - El tallo de la viña se enrolla alrededor del soporte.
    - Las raíces crecen hacia las zonas del suelo con agua abundante.
    40) ¿Qué son olas nastias? Da ejemplos.
    41) ¿En qué zonas se producen las hormonas vegetales? Da ejemplos de hormonas vegetales.




    QÜESTIONS TEMA 3
    1) Concepte de relació, què és?.
    2) Elements de la relació ,quins són?
    3) Estímuls, què són?
    4) Tipus d'estímuls, poden ser...
    5) Segons el seu origen els estímuls poden ser....
    6) Receptors, què són?
    7) Coordinadors, què són?
    8) Exemples de sistemes de coordinació en animals.
    9) Efectors, què són? Exemples.
    10) Què és una resposta? En les plantes solen ser..... En els animals solen ser......
    11) Tipus de resposta.....
    12) Què són els moviments?Qui els realitza?Qui són els òrgans efectors del moviment?
    13) Què és una secreció? Qui les realitza
    14) Comportament animal:Quins tipus hi ha?
    15) Comportament innat o instintiu: què és? Exemples.
    16) Comportament adquirit o après: què és? Exemples.
    17) Què són els receptors?
    18) Què són els exteroceptores? Exemples.
    19) Què són els interoceptores? Exemples.
    20) Completa: receptors mecànics, sensibles a....................Exemples:
    Receptors químics, capten.................Exemples
    Receptors tèrmics, perceben..................Exemples.
    Receptors lluminosos, capten...................Exemples.
    21) Quins són els sistemes de coordinació en animals?
    22) Com coordinen les seues funcions les plantes?
    23) Què és el sistema nerviós? Quina funció té?
    24) Quina funció té?
    25) Vaig donar els principals sistemes nerviosos dels vertebrats. Dóna exemples.
    26) El sistema nerviós dels vertebrats està format per...........
    27) Què són els nervis? Tipus.
    28) Diferència entre resposta voluntària i involuntària.
    29) Dibuixa una neurona i indica les seues parts.
    30) El sistema endocrí està constituït per......................, que produeixen................................,substàncies que actuen com........................
    Exemples d'hormones i funció
    31) Què és l'aparell locomotor?
    32) Defineix exosquelet. Exemples d'animals amb exosquelet.
    33) Defineix endoesquelet. Exemples d'animals amb endoesquelet.
    34) Què són els tendons?
    35) Les plantes, poden respondre als estímuls? Com són les respostes?
    36) Identifica el tipus d'estímul: llum; colps i pressió; sals minerals i adob; variació de la temperatura; aigua i humitat.
    37) Què són els tropismes?
    38) Diferència entre tropisme positiu i negatiu.
    39) Identifica el tipus de tropisme:
    - Les tiges creixen cap a la llum.
    - Les arrels creixen cap a l'interior de la terra.
    - La tija de la vinya s'enrotlla al voltant del suport.
    - Les arrels creixen cap a les zones del sòl amb aigua abundant.
    40) Què són les nàsties? Dóna exemples.
    41) En quines zones es produeixen les hormones vegetals? Dóna exemples d'hormones vegetals.

martes, 27 de noviembre de 2012

EL MOL

APUNTES

EL CONCEPTO DE MOL
Como ya sabéis, la masa de los átomos y de las moléculas es extremadamente pequeña.
Algunos ejemplos:
m(K) = 6,49 · 10 exp -23 g
m(Al) = 4,48 · 10 exp -23 g
Sin embargo, en el laboratorio, cuando se mide la masa de las sustancias no podemos
trabajar con cantidades tan pequeñas. Es imposible medir directamente la masa de
átomos o moléculas individuales. Los valores (habitualmente expresados en gramos) con
los que trabajamos en un laboratorio y que medimos con la balanza se refieren a
cantidades elevadísimas de átomos o moléculas.
Pensemos por ejemplo que medimos en una balanza de laboratorio 5 g de aluminio.
¿Cuántos átomos tendríamos en esa cantidad aparentemente pequeña?
Podemos encontrar la solución de forma sencilla. Basta con dividir la cantidad total de
aluminio entre la masa de un átomo individual.
5 g : 4,48 · 10 exp -23 g = 1,116 · 10 exp 23
Es decir, ¡más de cien mil trillones de átomos de aluminio! Una cantidad asombrosa,
¿verdad?
Como de costumbre, cuando trabajamos con átomos o moléculas nos topamos con cifras
difíciles de manejar. Resultaría muy incómodo a la hora de realizar cálculos en los
problemas de química trabajar con esas cantidades tan grandes (en cuanto al número de
átomos) o tan pequeñas (en cuanto a la masa de los átomos).
¿Cómo podemos relacionar de forma sencilla la unidad de trabajo habitual en un
laboratorio, el gramo (g), con el número de átomos o con la masa de un átomo individual?
La solución es el mol.
Pero, ¿qué es un mol?
Si hemos entendido que en la vida real nosotros solo podemos manejar un número
grandísimo de partículas, podremos entender que sería interesante definir una unidad que
representase siempre un cantidad fija de partículas (átomos, iones, moléculas) que fuese
lo suficientemente elevado como para que la masa de ese cantidad de partículas pudiese
medirse con una balanza.
¿Qué es una docena de átomos? ¿Y una centena, y un millar? ¿Podrían servirnos como
base de cálculo a la hora de agrupar átomos?
Pensemos en una solución... ¿Cuántos átomos de 12C necesitaríamos reunir para que su
masa fuesen, no 12 u (escala atómica), sino 12 g , un valor medible a escala humana?
Esto es, ¿cuántos átomos se necesitan para que su masa sea igual a la masa atómica
expresada en gramos? O dicho de otra manera, ¿cuántos átomos de 12C hay en 12 g?
Tendríamos que dividir los 12 g de C entre la masa en de un átomo de C:
12 g: 1,9926 exp -23 = 6,022 exp 23 átomos.
La respuesta es el famoso Número de Avogadro (NA=6,02.10 exp 23 átomos).
Así pues, 1 mol de una sustancia es la cantidad de esa sustancia que contiene 6,022 · 10
exp 23 partículas.
La pregunta es, ¿por qué elegimos esa cifra tan extraña? La respuesta es: así definido, la
masa de un mol de cualquier sustancia coincide con la masa atómica o molecular
expresada en gramos.

Ejemplos:  masa de un mol de átomos de K, 39,1 g
      masa de un mol de átomos de Al, 26,98 g
      masa de un mol de átomos de  O, 16 g
      masa de un mol de moléculas de agua, H2O , 18 g   (la masa molecular es 18 u, 1x2+16)

De esta forma consultando la tabla periódica resulta sencillísimo saber el valor de la masa
de un mol de cualquier elemento. Será la masa atómica expresada en gramos.


ACTIVIDADES: las obligatorias en negrita

Tenemos 15 g de  C4H10
Calcula: número de moles de moléculas de C4H10
Gramos de C4H10
Moles de átomos de C
Moles de átomos de H
Gramos de C
Gramos de H
Moléculas de C4H10
Átomos de C
Átomos de H



7,22 ·1025 átomos de N.
Calcula: moles de N, gramos de N
Si esos átomos de N forman parte de moléculas de NH3, ¿cuántas moléculas y gramos de amoníaco tenemos?


49,83 moles de  S8
 ¿cuántas moléculas tenemos? ¿Cuántos átomos de S? ¿Cuántos gramos de S8?

jueves, 22 de noviembre de 2012

TEORIA CINETICOMOLECULAR

APUNTS

Animación del estado sólido
Animación del estado líquido
Animación estado gaseoso
Animación: la temperatura
Ley de Boyle
Ley de Charles y Gay-Lussac 1
Ley de Charles y Gay-Lussac 2


CURSO DE REPASO (MUY RECOMENDABLE PARA ESTUDIAR)
Proyecto Ulloa (estados de agregación)

RESÚMENES EN POWER POINT
Power point sobre las propiedades de la materia: masa, volumen y densidad
Power point sobre los estados de agregación de la materia


ACTIVIDATS PER AL DIMARTS 27 DE NOVEMBRE
1) Amb les dades de la taula indica l'estat d'agregació de les substàncies A, B, C, D i E si la temperatura és de: 25ºC 50ºC 200ºC


ACTIVITATS PER AL DIJOUS 29
1) Després de llegir els apunts de la teoria cineticomolecular APUNTS explica:
a) Per què els gasos es comprimeixen fàcilment, els líquids no
b) Els gasos tenen baixa densitat, els sòlids tenen alta densitat.
c) Un líquid pot fluir, un sòlid no.
d) Al augmentar la temperatura es produeix un canvi d'estat de sòlid a líquid.
e) Si agumenta la temperatura augmenta la pressió que fa un gas contra les parets del recipient que el conté.
f) Si baixa la temperatura es produeix un canvi d'estat de gas a líquid.
g) Els sòlids tenen forma pròpia, els líquids no.
h) Els gasos tendeixen a ocupar tot el volum del recipient que els conté.
i) Si fa calor un toll s'evapora més apressa.

transforma 2 cm3 a dm3
                 5000 mm a km
                 300000 mL a m3
                 3 kg a g
                  50 m2 a cm2

ATENCIÓ: HE PREPARAT UNA VERSIÓ NOVA DELS APUNTS CORRESPONENT AL TEMA DE LA MATÈRIA (FEU CLICK I DESCARREGUEU-LOS)


martes, 20 de noviembre de 2012

CUESTIONES PARA REPASAR EL TEMA: CASTELLANO



ESQUEMA REPASO:
PUNTO 1: LA FUNCIÓN DE LA NUTRICIÓN
1) ¿Qué es la nutrición?
2) Explica la diferencia entre alimento y nutriente; pone ejemplos.
3) Explica la diferencia entre alimentación y nutrición.
4) Da ejemplos de seres vivos (autótrofo, heterótrofo, fotosintético, quimiosintético, hervíboro...)

PUNTO 2: LA DIGESTIÓN

5) ¿Qué es la digestión?
6) ¿Por qué los animales hacen la digestión y las plantas no?
7) Etapas de la digestión: explicarlas.
8) Ejemplos de animales con diferentes tipos de digestión.
9) Ejemplos de animales con cavidad gástrica y tubo digestivo.
10) Identificar las partes del aparato digestivo de una cebra y la etapa de la digestión que desarrolla (ingestión, absorción, digestión y egestión)
11) Explica qué es la digestión mecánica y química, y da ejemplos.

PUNTO 3: LA RESPIRACIÓN
12) ¿En que consiste la respiración celular? ¿Donde se produce? Sustancias iniciales y finales.
13) Características de las superficies respiratorias.

PUNTO 4,5: TIPO DE RESPIRACIÓN
14) Los animal más sencillos, ¿tienen aparato respiratorio? ¿Cómo respiran?
15) Explica la respiración cutánea. Animales que la tienen.
16) Explica la respiración branquial. Animales que la tienen.


PUNTO 5: TIPOS DE RESPIRACIÓN II

1)¿En qué consiste la respiración traqueal?
2)¿Qué animales la realizan?
3)¿Qué son las tráqueas? ¿Cómo se llaman los orificios por los que las tráqueas se abren el exterior?
4)¿Por qué los animales con respiración traqueal no necesitan un complejo aparato circulatorio?
5)¿En qué consiste la respiración pulmonar?
6)¿Qué animales la realizan?
7)¿Qué son los pulmones?
8)Explica la diferencia entre espiración e inspiración.
9)¿Por qué los pulmones de los vertebrados tienen una gran superficie de intercambio?



PUNTO 6: EL TRANSPORTE DE SUSTANCIAS EN LOS ANIMALES.
1) Indica si es V o F: los animales más sencillos tienen aparato circulatorio.
2) ¿De qué tres elementos consta el aparato circulatorio?
3) ¿Qué es el líquido de transporte?
4) Indica los tipos de animales en los que el líquido de transporte es:
- Sangre:
- Hidrolinfa:
- Hemolinfa:
6) Explica los tres tipos de vasos de transporte.
7) ¿Qué es el corazón?
8) Explica para qué sirven: glóbulos rojos, glóbulos blancos, plaquetas.

PUNTO 7: TIPOS DE APARATOS CIRCULATORIOS.

1)¿Qué dos tipos de aparato circulatorio existen?
2) Ejemplos de animales con aparato circulatorio abierto:
3) Ejemplos de animales con aparato circulatorio cerrado:
4) ¿Qué son los ostiolos?
5) ¿Qué dos tipos de aparato circulatorio cerrado existen? ¿Cuál es su principal diferencia?
6) Ejemplos de animales con aparato circulatorio cerrado sencillo y con aparato circulatorio doble.

ACTIVIDADES 11, 12 y 13.

PUNTO 8: LA EXCRECIÓN

1) ¿Cuáles son las sustancias de desecho? ¿Por qué se han de eliminar?
2) Dióxido de carbono: ¿cómo se expulsa? ¿Y las otras sustancias de desecho?
3) Concepto de excreción.
4) Indica qué tipo de animales tienen: túbulos de Malpighi, glándulas verdes.

ACTIVIDAD 14, 36.

PUNTO 9:
1) Las plantas son organismos autótrofos o heterótrofos, ¿qué significa?
2) Da ejemplos de organismos fotosintéticos sencillos: unicelulares, algas y musgos.
3) ¿Cómo absorben los anteriores organismos los nutrientes?
4) Di los órganos especializados en la nutrición de las plantas superiores, así como la función que tienen.

Absorción de nutrientes:
5) ¿En qué consiste la absorción de nutrientes?
6) ¿Qué son los pelos absorbentes?
7) Explica la composición de la savia bruta.
8) La savia bruta circula por el desde la hasta las
9) ¿Qué es el xilema?
10) ¿Cómo puede ascender el agua desde las raíces hasta las hojas?


Intercambio de gases:

11) Se realiza a través de los de las hojas, orificios que están en el de las hojas.
12) ¿Qué gases se intercambian por los estomas?

Fotosíntesis:
13) ¿Dónde se realiza? ¿En qué orgánulos? ¿Sustancias iniciales y finales?
14) Composición de la savia elaborada. Explica cómo circula y a qué partes de la planta.

ACTIVIDADES:
Actividad 16, 19, 38.

Metabolismo y respiración celular en las plantas:

15) Da ejemplos de procesos anabólicos en una planta.
16) Da ejemplos de procesos catabólicos en una planta.
17) De día las plantas realizan la y durante el día y la noche realizan la

18) ¿Por qué la excreción en las plantas es reducida? ¿Tienen aparato excretor?
19) ¿Cómo se expulsan el dióxido de carbono y el oxígeno?
20) ¿Dónde pueden almacenarse otras sustancias de desecho?

Actividad 20, 21.

REPASAR TODAS LAS CUESTIONES HECHAS EN CLASE, ASÍ COMO LOS APUNTES DE LA LIBRETA.




CUESTIONES PARA REPASAR EL TEMA 2 (VALENCIANO)

PUNT 1: LA FUNCIÓ DE LA NUTRICIÓ
Què és la nutrició?
Explica la diferència entre aliment i nutrient; posa exemples.
Explica la diferència entre alimentació i nutrició.
Dóna exemples d'èssers vius (autòtrof, heteròtrof, fotosintètic, quimiosintètic, hervíbor...)

PUNT 2: LA DIGESTIÓ

5) Què és la digestió?
6) Per què els animals fan la digestió i les plantes no?
7) Etapes de la digestió: explicar-les.
8) Exemples d'animals amb diferents tipus de digestió.
9) Exemples d'animals amb cavitat gàstrica i tub digestiu.
10) Identificar les parts de l'aparell digestiu d'una zebra i l'etapa de la digestió que desenvolupa (ingestió, absorció, digestió i egestió)
11) Explica què és la digestió mecànica i química, i dóna exemples.

PUNT 3: LA RESPIRACIÓ
12) En què consisteix la respiració cel·lular? On es produeix? Substàncies inicials i finals.
13) Característiques de les superfícies respiratòries.

PUNT 4,5: TIPUS DE RESPIRACIÓ
14) Els animal més senzills, tenen aparell respiratori? Com respiren?
15) Explica la respiració cutània. Animals que la tenen.
16) Explica la respiració branquial. Animals que la tenen.
17) Què són les brànquies?
18) Respiració traqueal. Animals que la tenen.
19) Explica la respiració pulmonar. Animals que la tenen.
20) Diferència entre inspiració i expiració.
21) Per a què serveixen els alvèols?

PUNT 6: EL TRANSPORT DE SUBSTÀNCIES
22) Els animals més senzills, tenen aparell circulatori? Per què?
23) Elemens de l'aparell circulatori i funcions.
24) Tipus de cèl·lules que podem trobar en la sang. Funcions de cadascuna.

PUNT 7: TIPUS D'APARELL CIRCULATORI
25) Explica les característiques de l'aparell circulatori obert. Exemples d'animals que el tenen.
26) Fer el mateix amb el tancat.
27) Diferències entre aparell obert i tancat. Exemples.

PUNT 8: L'EXCRECIÓ

1) Quins són les substàncies de rebuig? Per què s'han d'eliminar?
2) Diòxid de carboni: com s'expulsa? I les altres substàncies de desferra?
3) Concepte d'excreció.
4) Indica quin tipus d'animals tenen: túbuls de *Malpighi, glàndules verdes.


PUNT 9:
1) Les plantes són organismes autòtrofs o heteròtrofs, què significa?
2) Dóna exemples d'organismes fotosintètics senzills: unicel·lulars, algues i molses.
3) Com absorbeixen els anteriors organismes els nutrients?
4) Dóna el nom dels òrgans especialitzats en la nutrició de les plantes superiors, així com la funció que tenen.

Absorció de nutrients:
5) En què consisteix l'absorció de nutrients?
6) Què són els pèls absorbents?
7) Explica la composició de la saba bruta.
8) La saba bruta circula pel x..... des de l'.......... fins a les f.............
9) Què és el xilema?
10) Com pot ascendir l'aigua des de les arrels fins a les fulles?

Intercanvi de gasos:

11) Es realitza a través dels e................de les fulles, orificis que estan en el r............de les fulles.
12) Quins gasos s'intercanvien pels estomes?

Fotosíntesi:
13) Què és? On es realitza? En quins orgànuls? Substàncies inicials i finals?
14) Composició de la saba elaborada. Explica com circula i a quines parts de la planta.


Metabolisme i respiració cel·lular en les plantes:

15) Dóna exemples de processos anabòlics en una planta.
16) Dóna exemples de processos catabòlics en una planta.
17) De dia les plantes realitzen la. i durant el dia i la nit realitzen la

18) Per què l'excreció en les plantes és reduïda? Tenen aparell excretor?
19) Com s'expulsen el diòxid de carboni i l'oxigen?
20) On poden emmagatzemar-se altres substàncies de desferra?

REPASSAR TOTS ELS EXERCICIS FETS A CLASSE I ELS APUNTS.



domingo, 18 de noviembre de 2012

SEGUNDO TRABAJO EN GRUPO


APUNTES (VIERNES 16 NOVIEMBRE)

ACTIVIDADES (PARA TRABAJO EN GRUPO) FECHA LÍMITE DE ENTREGA: 26 DE NOVIEMBRE.
1) ¿Qué es el genoma?
2) Explica por qué se producen modificaciones en el ADN durante
el proceso de reproducción de una célula.
3) Enumera los principios básicos de la teoría sintética de la evolución.
4) Explica de forma sencilla qué es el ADN.
5) Enumera hechos que estén a favor de la teoría de la evolución.
6) ¿Qué es la especiación? Explícalo con algún ejemplo.
7) Comentario de texto sobre el artículo (resumen que refleje las
ideas principales) (TRES PUNTOS).
ARTÍCULO


8) Un hongo parásito ataca a los tomates. Para eliminarlo se utilizan los fungicidas, pero
los agricultores se quejan de que el producto va perdiendo eficacia, y deben cambiarlo por
otro. ¿Cómo explicaría este hecho un lamarckista? ¿Y un darwinista?
9) Después de estudiar los apuntes (EL DARWINISMO VIERNES 11), RESPONDE:

Explica similitudes y diferencias entre los procesos evolutivos del delfín y de la foca.
¿Piensas que el resultado de la evolución es previsible?



lunes, 12 de noviembre de 2012

TEMA 2


PRESENTACIÓ EN PDF

COMENTARIS:

¿Què és un tub de descàrrega?
Tub dedescàrrega: tub de vidre amb gas a baixa pressió en el qual alaplicar una descàrrega elèctrica entre els seus extrems apareix unalluminositat (radiació lluminosa). Van ser inventats al segle XIX.Eixa radiació va rebre el nom de rajos catòdics (provenien delcàtode, electrode carregat negativament).






En1897elsexperimentsrealitzatsperJ.J.Thomsonsobrelaconducciódel'electricitatpelsgasosvandonarcomresultateldescobrimentd'unanovapartículaambcàrreganegativa:l'electró.
Vademostrar que els rajos catòdics estaven formats per electrons quesaltaven dels àtoms del gas que omplia el tub quan és sotmetia adescàrregues elèctriques. A més, eixos rajos apareixien de formaidèntica per a qualsevol gas que omplia el tub. Els electronspartícules presents en qualsevol àtom. Els àtoms, per tant, noeren indivisibles.
Tambéva calcular la relació entre la càrrega i la massa de l'electró(q/m).
Posteriorment,Millikan (1909), estudiant la velocitat de caiguda de gotetes d'olicarregades elèctricament, va calcular la càrrega de l'electró. 


ACTIVITATS (tras llegir els cinc primers fulls del pdf):
1) Qui va descobrir l'electró?
2) Què eren els rajos catòdics? 
3) Per què es va considerar que hi havia electrons en qualsevol àtom?
4) Errades de la teoria atòmica de Dalton.

Questions sobre models atòmics (per al divendres 16): 
1) Raona si les afirmacions son vertaderes o falses:
- Els rajos canals presenten sempre les mateixes propietats independentment del gas tancat dins del tub de descàrrega.
- El model atòmic de Rutherford no explica l'existència dels isòtops.
- Les partícules alfa del experiment de Rutherford no deurien desviar-se, d'acord amb el model de Thomson.
- L'electricitat estàtica (per exemple, per fregament) no pot explicar-se segons el model de Thomson.

2) Dibuixa un àtom de 4 electrons segons Dalton, Rutherford, Thomson.




ACTIVITATS PER AL DIMARTS (ONES)

1) Explica el concepte d'ona electromagnètica. Es una ona mecànica?
2) En una ona electromagnètica, què ocurreix en cada punt de l'espai on es propaga l'ona?
3)



ACTIVITATS PER AL DIMECRES 27-11

Observa les següents imatges:


El primer dibuix representa un__________d'____________. Les línies són les diferents____________ emeses per l'element. D'esquerra a dreta la longitud d'ona____________i la freqüència__________.

El segon dibuix representa un__________d'____________. Les línies són les diferents____________ emeses per l'element. D'esquerra a dreta la longitud d'ona____________i la freqüència__________.


Ordena de menor a major freqüència:   microones, raigs X, llum roja, llum blava, ones de ràdio.
Ordena de menor a major longitud d'ona: ones de ràdio, raigs gamma, llum ultraviolada, radiació infraroja.


Explica què representa l'anterior imatge.




ACTIVITATS DIVENDRES 30

QÜESTIONS SOBRE EL MODEL ATÒMIC DE BOHR
1) Després de llegir els apunts i les pàgines del document PDF pujat al blog sobre els models atòmics corresponents al model atòmic de Bohr, contesta a les següents questions:
- Com són les òrbites?
- Què vol dir que són òrbites estacionàries?
- Quin nom rep el nombre amb el que caracteritzem una òrbita?
- Què ocurreix quan l'electró passa d'una òrbita permesa a altra?
- Com podem explicar les línies de l'espectre d'absorció? I les d'un espectre d'emissió?


2) Calcula la Energía de un quàntum (fotó) dels següents tipus de radiació:
a) Luz infraroja: f= 6,0·10 exp12 Hz
b) Luz roja: longitud d'ona = 612,24 nm (1 nm = 1exp-9 m).

3) Calcula la frequència i la longitud d'ona de la radiació formada per fotons de:

c) Llum blava d'energia 3,845 · 10 exp-19 J
d) Llum ultraviolada d'energia: 1.989 · 10 exp-18 J
Dada: constant de Planck h=6,63 · 10exp-34 J·s velocitat de la llum c= 3·10exp8 m/s



ACTIVITATS DILLUNS 3:


1)      L’electró d’un àtom d’hidrogen passa de l’estat fonamental amb energia E1 = –13,6 eV al nivell n=5, i absorbeix un fotó de longitud d’ona 95 nm.
a)      Calcula la freqüència de la radiació absorbida.
b)      Calcula l’energia E5 del nivell amb n=5.
c)       La transició origina una ratlla en l’espectre. Serà negra o lluminosa? Raona la resposta.

2)      Observa la següent imatge:




a)      De quin tipus d’espectre es tracta?
b)      Què representa cada línia de l’espectre?
c)       D’esquerra a dreta la longitud d’ona______________ , la freqüència de les radiacions____________ i l’energia de les radiacions________________.
d)      De totes les radiacions, la més energètica és la que té un valor per a la seva longitud d’ona de________________. Calcula la freqüència i l’energia dels fotons d’eixa radiació.
e)      La línia situada més a la dreta correspon a l’energia d’un fotó emés quan l’electró fa una transició des de el nivell n=3 fins al nivell n=2. Si l’energia del segon nivell és de
 -3,4 eV, calcula l’energia del tercer nivell en eV i J.