miércoles, 22 de febrero de 2012

TEMA 7

ACTIVIDADES PARA 2º ESO B y D (para el jueves 23 F)

TABLA DE CALORES ESPECÍFICOS DE ALGUNAS SUSTANCIAS:


- ¿Qué es el calor específico de una sustancia? (Respuesta en los apuntes de clase)
- ¿Qué es el calor? (Respuesta en los apuntes de clase).
- Tenemos dos cuerpos en contacto. Para que pase el calor de uno al otro, ¿cómo han de ser sus temperaturas, iguales o diferentes?
- El calor pasa siempre de los cuerpos de ___________ temperatura a los de __________ temperatura.
- Ponemos en contacto un cuerpo a 20ºC con otro a 30ºC. ¿Qué ocurrirá?
- Imagina que tenemos dos recipientes, uno con 100 g de agua y otro con 100 g de aceite en contacto con un cuerpo caliente (p. ej. un mechero). ¿Cuál se calentará antes?             ¿Cuál se enfriará antes?                     ¿Por qué?
- Razona: en contacto con un objeto caliente, 100 g de cobre se calentarán antes que 100 g de hierro.


IMÁGENES DEL TEMA

Esta imagen explica por qué el Sol calienta más en el Ecuador:

Esta imagen explica por qué el Sol quema más al mediodía:


lunes, 20 de febrero de 2012

TEMA 2: MOVIMIENTO ACELERADO

ESQUEMAS PARA LA RESOLUCIÓN DE PROBLEMAS:


CÓMO RESOLVER UN PROBLEMA DE CINEMÁTICA 1
CÓMO RESOLVER UN PROBLEMA DE CINEMÁTICA 2


Básicamente siempre tienes que:
a) Identificar el tipo de movimiento.
b) Hacer un pequeño esquema del problema anotando todos los datos.
c) Escribir las ecuaciones generales del movimiento.
d) Saber qué te están preguntando (posición, posición inicial, velocidad inicial, tiempo, distancia recorrida, etc.)
e) Elegir instantes del problema en los cuales puedas resolver la o las ecuaciones de forma que encuentres el valor de la incógnita que te pregunten. Ten en cuenta que en muchos casos podrás simplificar las ecuaciones (velocidad inicial y posición inicial nulas).

ACTIVIDADES PROPUESTAS:



EXERCICIS MOVIMENT VARIAT


1) Un cotxe canvia la seua velocitat de 30 a 50 km/h en 4 minuts. Calcula l'acceleració mitjana del moviment i explica el seu significat físic. Ja fet a classe.

2) En dos minuts, un mòbil passa del repòs a una velocitat de 216 km/h. Calcula l'acceleració mitjana i explica el seu significat. Ja fet a classe.

3) Una moto a l'instant t=12 segons té una velocitat de 6 m/s, i a l'instant t= 22 s la velocitat canvia fins a 1 m/s. Calcula l'acceleració mitjana i explica el seu significat. Ja fet a classe.


4) Un cotxe que es troba 5 m a la dreta de l’origen va a 72 km/h vol avançar i augmenta uniformement la velocitat fins a 30 m/s en 5 s.
a) Calcula l’acceleració.
b) Equacions del moviment.
c) Posició després dels 5 s.
d) Temps en arribar a la posició 500 m si continua amb eixe MRUA. Velocitat que durà el mòbil a eixe instant. Ja fet a classe.


5) Un mòbil que circula a 108 km/h veu un semàfor que es posa de color roig. Si els frens apliquen una acceleració de frenada de 4 m/s2, calcula:
a) Temps que tarda en parar-se.
b) Posició del semàfor (es suposa que el mòbil s’atura just al arribar on es troba el semàfor).
Ja fet a classe.


6) Un avió circula amb una velocitat de 320 m/s i augmenta la seva velocitat fins arribar als 350 m/s en mig minut.
a) Calcula l’acceleració.
b) Si a l’instant inicial es troba en al posició 30 km, escriu les equacions del moviment.
c) Posició després de 4 min.
d) Temps en arribar a la posició 320 km. Ja fet a classe.

7) Calcula el temps que tarda en aturar-se un mòbil que aplica una acceleració que provoca una disminució de la velocitat des de 120 km/h a 100 km/h en 40 s. Calcula també la distància recorreguda fins a parar-se.
Consell: calcula primer l'acceleració, després escriu les equacions del moviment i tria un instant en que les pugues resoldre. Ja fel a classe.

8) Una nau espacial duu una acceleració constant de 2 m/s2 i a l’instant t=10s la seva velocitat és de 24 m/s.
a) Calcula la velocitat inicial.
b) Escriu les equacions del moviment (suposem que a l’instant inicial es troba a l’origen).
c) Posició i velocitat als 10 minuts d’iniciat el moviment.
d) Temps en recòrrer una distància de 4 km.
Ja fet a classe.


9) Pep ix de sa casa situada a una distància desconeguda de l’origen amb una velocitat de 18 km/h. Se sap que duu una acceleració de 4 m/s2. Després de 6 segons d’iniciat el moviment es troba a la posició 2 km.
a) Calcula la posició inicial.
b) Escriu les equacions del moviment.
c) On es trobarà Pep després de mig minut? Quina velocitat durà?
d) Quan arribarà a la posició 10 km?
e) En quin instant la velocitat s’haurà triplicat?
Ja fet a classe.

10) Kiko ha fet un desplaçament de 5 km en 4 minuts, i el moviment ha sigut uniformement accelerat. Si la velocitat inicial era de 3 m/s, calcula:
a) Acceleració.
b) Velocitat als 5 minuts.
c) Posició després d’una hora (considerem que la posició inicial és zero).
Ja fet a classe.

11) Un camioner circula a 43,2 km/h, i s’adona de que a 300 m hi ha un semàfor en roig. Calcula:
a) Acceleració necessaria per a detindre el camió.
b) Temps en que es detindrà.

Nota: Cal plantejar un sistema d’equacions. Coneixes la velocitat inicial, la final (zero) i la distància recorreguda. Tens un sistema de dues equacions (la de la posició i la de la velocitat) amb dues incògnites (el temps i l’acceleració). Has de aïllar la “a” de l'equació de la velocitat i substituir en l'altra equació per a calcular el temps. Un mètode alternatiu consisteix en aplicar la següent equació:

VELOCITAT FINAL AL QUADRAT   -   VELOCITAT INICIAL AL QUADRAT  =   2  ·  a  ·   e

a, és l'acceleració, i e és la distància recorreguda (considerem que la distància recorreguda coincideix amb el desplaçament, ja que el moviment no canvia de sentit).

12) Un mòbil que ix amb una velocitat de 3 m/s després de 1 km ha augmentat la seva velocitat fins als 100 km/h.
a) Calcula l’acceleració que duu i el temps necessari per a recòrrer eixa distància.
Nota: Cal plantejar un sistema d’equacions. Coneixes la velocitat inicial, la final (zero) i la distància recorreguda. Tens un sistema de dues equacions (la de la posició i la de la velocitat) amb dues incògnites (el temps i l’acceleració). Has de aïllar la “a” de l'equació de la velocitat i substituir en l'altra equació per a calcular el temps. Un mètode alternatiu consisteix en aplicar la següent equació:

VELOCITAT FINAL AL QUADRAT   -   VELOCITAT INICIAL AL QUADRAT  =   2  ·  a  ·   e

a, és l'acceleració, i e és la distància recorreguda (considerem que la distància recorreguda coincideix amb el desplaçament, ja que el moviment no canvia de sentit).
b) Temps en arribar a la posició 5 km.
c) Velocitat que durà a eixe instant.
d) Posició que ocuparà quan haja passat una hora.

13) Un mòbil que ix amb una velocitat de 3 m/s després de  2 min ha augmentat la seva velocitat fins als 130 km/h.
a) Calcula l’acceleració que duu i les equacions del moviment.
b) Temps en arribar a la posició 5 km.
c) Velocitat que durà a eixe instant.
d) Posició que ocuparà quan haja passat un quart d’hora.


14) Un mòbil circula a 40 km/h i en 100 m reduix la seua velocitat fins a 10 km/h. Calcula:
a) Acceleració necessaria per a detindre el camió.
b) Temps en que es detindrà.

15) Un mòbil que ix amb una velocitat de 30 m/s després de 3 hm ha augmentat la seva velocitat fins als 150 km/h.
a) Calcula l’acceleració que duu i el temps necessari per a recòrrer eixa distància.
b) Temps en arribar a la posició 5 km.
c) Velocitat que durà a eixe instant.
d) Posició que ocuparà quan haja passat una hora.

16) Un mòbil ha eixit de la posició 5 km amb una velocitat desconeguda. Se sap que duu una acceleració de 5 m/s2 i que després de 6 s d’iniciat el moviment es troba a la posició 5100 m.
a) Calcula la velocitat inicial.
b) Escriu les equacions del moviment.
c) Quan arribarà a la posició 100 km?
d) Amb quina velocitat?


17) Si en un moviment la velocitat canvia de forma uniforme, tenim un moviment u.................... a................. En aquest moviment la acceleració és c....................., i per tant no canvia.
La gráfica s-t d’un moviment accelerat és una línia c......................., i es diferent de la de un moviment uniforme, que és una línia r.........................En un moviment uniforme, l’acceleració és z...................
La gràfica v-t d’un moviment accelerat és una r ............................amb pendent p......................si la’acceleració és p........................ , i amb pendent n...................... si l’acceleració és n........................Això suposa que la velocitat no és c................. i augmenta o disminueix de forma u.................... Per contra, l’acceleració sí és c............................ 
En un moviment en el qual l’acceleració no es constant la v.....................  canvia , pero no de forma  u.......................

18) Justifica si les frases son verdaderes o falses: “en un moviment pot no canviar la velocitat però sí existir acceleració”.  “Una gràfica s-t que siga una línia recta suposa que al moviment no hi ha acceleració”.



19) Representa de forma aproximada les gràfiques s-t, v-t del següent moviment:
Un objecte parteix de l'origen amb velocitat constant en sentit positiu i es mou amb aquesta velocitat durant 5 segons; es deté i roman cinc segons en la mateixa posició; reinicia la marxa de nou amb acceleració positiva constant durant 5 segons; després frena amb la mateixa acceleració durant cinc segons fins a detenir-se(està parat només una fracció de segon); finalment retrocedeix cap a l'origen amb velocitat constant tardant cinc segons a tornar"


sábado, 11 de febrero de 2012

ESTUDIO DEL TEMA 5

PUNTO 1

- ¿Qué es la biosfera?
- Hoy en día se conocen más de 10 millones de especies en el planeta, verdadero o falso.
- Los microorganismos constituyen un tercio de la masa total de la biosfera, verdadero o falso.
-¿Qué es un microorganismo? Da ejemplos.
- ¿Qué es un ecosistema?
- Ejemplos de ecosistemas presentes en nuestro planeta (río, charca, etc.).
- Ejemplos de biomas, ¿qué son?
- ¿Qué es la ecosfera?.
- Los ecosistemas terrestres son independientes unos de otros, verdadero o falso.. Pista: pág. 84 aves migratorias.
Repasar las actividades del final del tema relacionadas con este punto.

PUNTO 2
- ¿Qué es la biocenosis? ¿Qué necesitamos conocer para describirla?
- ¿Qué es el biotopo? ¿Qué necesitamos saber para describirlo?
- Diferencia entre factor biótico y abiótico. Ejemplos de ambos factores.
- ¿Qué es la ecología? ¿Cuál es su principal objetivo?
Repasar las actividades del final del tema relacionadas con este punto.

PUNTO 3
- Explicar con algún ejemplo concreto cómo puede producirse la interacción entre la biocenosis y el biotopo. Dar ejemplos positivos y negativos de este tipo de interacción. Pista: positivo, ejemplo explicado en la página 86; negativo, el mar Aral, la desertificación.
Repasar las actividades del final del tema relacionadas con este punto

PUNTO 4
- Define hábitat.
- Define nicho ecológico.
- Describe el hábitat y el nicho ecológico de: un elefante africano, una hiena, una jirafa y una gacela.
- Ejemplos de animales que tengan el mismo hábitat y diferente nicho ecológico.
- Ejemplos de especies con el mismo hábitat y el mismo nicho ecológico. ¿Qué ocurrirá en ese caso?
- Cangrejo de río autóctono/cangrejo de río americano: ¿qué ocurrió en nuestro país al introducir la especie foránea?
- Un organismo de una especie siempre tiene el mismo nicho ecológico a lo largo de su ciclo vital, verdadero o falso.
Repasar las actividades del final del tema relacionadas con este punto.

PUNTO 5
- ¿Para qué necesitan la energía los seres vivos?
- ¿Qué es la fotosíntesis? ¿Qué seres vivos la realizan?
- Explica las características de: productores, consumidores primarios, consumidores secundarios, consumidores terciarios.
- Definición de nivel trófico (cada grupo de seres vivos que obtienen su alimento de la misma forma constituye un nivel trófico)
- ¿Qué son los descomponedores?
- Explica la diferencia entre red trófica y cadena trófica.
- ¿Qué es una relación trófica? ¿Qué es una cadena trófica?
- Saber relacionar con flechas un grupo de seres vivos para establecer una cadena trófica.
- Identificar en una cadena trófica propuesta por el profesor a los productores, consumidores primarios, secundarios y terciarios.
Repasar las actividades del final del tema relacionadas con este punto.

PUNTO 6
- ¿Qué es una pirámide trófica de números?
- Cada piso de una pirámide de números es un nivel trófico.
- La anchura de una pirámide trófica de números depende de...
- ¿Qué es una pirámide invertida? Da un ejemplo de un ecosistema en el que una pirámide trófica de números sea invertida.
- Saber dibujar una pirámide trófica de números a partir de los datos que proporcione el profesor.
Repasar las actividades del final del tema relacionadas con este punto.

PUNTO 7
- Explica en qué consiste la nutrición heterótrofa y da ejemplos de seres vivos que la realicen.
- Idem para la nutrición heterótrofa.
- ¿Quién actúa sobre los restos de materia orgánica procedentes de los seres vivos? ¿De qué forma?
Actividades de la hoja 90.
Repasar las actividades del final del tema relacionadas con este punto.

PUNTO 8
- Completar los dibujos del flujo de la energía y del ciclo de la materia.
- ¿Por qué el flujo de la energía es un esquema abierto, mientras que el ciclo de la materia no?
- Explicar esos dibujos.
- Actividad 18.

PUNTO 10
- Explicar la gráfica de la página 93, esquina superior derecha (indicar qué ocurre en cada zona),
- ¿Qué es el límite o capacidad de sostenimiento? ¿De qué factores puede depender?
- Representa una gráfica del número de individuos en función del tiempo para un medio sin limitaciones. ¿De qué tipo es dicha gráfica?
- ¿Qué es un crecimiento estacionario?
- Enumera diferentes factores, tanto bióticos como abióticos que pueden influir en el tamaño de una población, es decir, que actúan como mecanismos reguladores (ejemplos vistos en clase).
Repasar las actividades del final del tema relacionadas con este punto.

CONTINUARÁ...

miércoles, 8 de febrero de 2012

ACTIVIDADES SOBRE SOLUBILIDAD

EJERCICIOS DEL CONCEPTO DE SOLUBILIDAD.

1) La solubilidad de una sustancia es de 7 g en 100 cm3 de agua a 30ºC. ¿Qué ocurrirá si?:
- Añadimos 10 g de soluto a 100 g de agua.
- Añadimos 5 g, también a 100 g.
- Añadimos 30 g a 250 g de agua.

2) Para calcular la solubilidad de una sustancia observamos que podemos disolver como máximo 34 g de la misma en 200 g de agua.
a) Calcula su solubilidad.
b) ¿Qué ocurre si añadimos 10 g en 100 g de agua?
c) ¿Y si añadimos 20 g?

3) En un recipiente amb 100 g d’aigua hem afegit 40 g de una substància i després de remenar la solució observem que s’hi depositen al fons del recipient 5 g de substància.
a) Quina és la solubilitat de la substància?
b) Si en altre recipiente am 0,5 L (KILOS)d’aigua afegim 200 g de la mateixa substància, què observarem? (densidad del agua, 1g/cm3)

4) Un solut té una solubilitat de 30 g en 100 g d’aigua. Explica què observarem si:
a) Afegim 25 g de solut en 100 g d’aigua.
b) Afegim 47 g de solut en 100 g d’aigua.
c) Afegim 95 g de solut en 300 g d’aigua.

GRÁFICAS DE SOLUBILIDAD

Para construir las gráficas o curvas de solubilidad lo que hacemos es determinar experimentalmente la solubilidad de una sustancia a diferentes temperaturas. Luego representamos la solubilidad en función de la temperatura.



TAREAS CASA (JUEVES 9-2): 
ACTIVIDADES 2 Y 4.
LEED LA PÁGINA 52 DEL LIBRO Y RESPONDED LAS SIGUIENTES CUESTIONES:
-       ¿CÓMO CAMBIA LA SOLUBILIDAD DE UN SÓLIDO AL AUMENTAR LA TEMPERATURA?
-       ¿CÓMO CAMBIA LA SOLUBILIDAD DE UN GAS AL AUMENTAR LA TEMPERATURA?
-       ¿POR QUÉ HAY MÁS PECES EN EL CURSO ALTO DE LOS RÍOS?
-       ¿QUÉ ES UNA CURVA DE SOLUBILIDAD?