jueves, 29 de noviembre de 2012

CUESTIONES DEL TEMA 3


 CUESTIONES TEMA 3
1) Concepto de relación, ¿qué es?.
  1. Elementos de la relación ,¿cuáles son?
  2. Estímulos, ¿qué son?
  3. Tipos de estímulos, pueden ser...
  4. Según su origen los estímulos pueden ser....
  5. Receptores, ¿qué son?
  6. Coordinadores, ¿qué son?
  7. Ejemplos de sistemas de coordinación en animales.
  8. Efectores, ¿qué son? Ejemplos.
  9. ¿Qué es una respuesta? En las plantas suelen ser..... En los animales suelen ser......
  10. Tipos de respuesta.....
  11. ¿Qué son los movimientos?¿Quién los realiza?¿Quiénes son los órganos efectores del movimiento?
  12. ¿Qué es una secreción? ¿Quién las realiza
  13. Comportamiento animal:¿Qué tipos hay?
  14. Comportamiento innato o instintivo: ¿qué es? Ejemplos.
  15. Comportamiento adquirido o aprendido: ¿qué es? Ejemplos.
  16. ¿Qué son los receptores?
  17. ¿Qué son los exterorreceptores? Ejemplos.
  18. ¿Qué son los interorreceptores? Ejemplos.
  19. Completa: receptores mecánicos, sensibles a....................Ejemplos:
    Receptores químicos, captan.................Ejemplos
    Receptores térmicos, perciben..................Ejemplos.
    Receptores luminosos, captan...................Ejemplos.
  20. ¿Cuáles son los sistemas de coordinación en animales?
  21. ¿Cómo coordinan sus funciones las plantas?
  22. ¿Qué es el sistema nervioso? ¿Qué función tiene?
  23. ¿Qué función tiene?
  24. Di los principales sistemas nerviosos de los vertebrados. Da ejemplos.
  25. El sistema nervioso de los vertebrados está formado por...........
  26. ¿Qué son los nervios? Tipos.
  27. Diferencia entre respuesta voluntaria e involuntaria.
  28. Dibuja una neurona e indica sus partes.
  29. El sistema endocrino está constituido por......................, que producen................................,sustancias que actúan como........................
Ejemplos de hormonas y función
    31) ¿Qué es el aparato locomotor?
    32) Define exoesqueleto. Ejemplos de animales con exoesqueleto.
    33) Define endoesqueleto. Ejemplos de animales con endoesqueleto.
    34) ¿Qué son los tendones?
    35) Las plantas, ¿pueden responder a los estímulos? ¿Cómo son las respuestas?
    36) Identifica el tipo de estímulo: luz; golpes y presión; sales minerales y abono; variación de la temperatura; agua y humedad.
    37) ¿Qué son los tropismos?
    38) Diferencia entre tropismo positivo y negativo.
    39) Identifica el tipo de tropismo:
    - Los tallos crecen hacia la luz.
    - Las raíces crecen hacia el interior de la tierra.
    - El tallo de la viña se enrolla alrededor del soporte.
    - Las raíces crecen hacia las zonas del suelo con agua abundante.
    40) ¿Qué son olas nastias? Da ejemplos.
    41) ¿En qué zonas se producen las hormonas vegetales? Da ejemplos de hormonas vegetales.




    QÜESTIONS TEMA 3
    1) Concepte de relació, què és?.
    2) Elements de la relació ,quins són?
    3) Estímuls, què són?
    4) Tipus d'estímuls, poden ser...
    5) Segons el seu origen els estímuls poden ser....
    6) Receptors, què són?
    7) Coordinadors, què són?
    8) Exemples de sistemes de coordinació en animals.
    9) Efectors, què són? Exemples.
    10) Què és una resposta? En les plantes solen ser..... En els animals solen ser......
    11) Tipus de resposta.....
    12) Què són els moviments?Qui els realitza?Qui són els òrgans efectors del moviment?
    13) Què és una secreció? Qui les realitza
    14) Comportament animal:Quins tipus hi ha?
    15) Comportament innat o instintiu: què és? Exemples.
    16) Comportament adquirit o après: què és? Exemples.
    17) Què són els receptors?
    18) Què són els exteroceptores? Exemples.
    19) Què són els interoceptores? Exemples.
    20) Completa: receptors mecànics, sensibles a....................Exemples:
    Receptors químics, capten.................Exemples
    Receptors tèrmics, perceben..................Exemples.
    Receptors lluminosos, capten...................Exemples.
    21) Quins són els sistemes de coordinació en animals?
    22) Com coordinen les seues funcions les plantes?
    23) Què és el sistema nerviós? Quina funció té?
    24) Quina funció té?
    25) Vaig donar els principals sistemes nerviosos dels vertebrats. Dóna exemples.
    26) El sistema nerviós dels vertebrats està format per...........
    27) Què són els nervis? Tipus.
    28) Diferència entre resposta voluntària i involuntària.
    29) Dibuixa una neurona i indica les seues parts.
    30) El sistema endocrí està constituït per......................, que produeixen................................,substàncies que actuen com........................
    Exemples d'hormones i funció
    31) Què és l'aparell locomotor?
    32) Defineix exosquelet. Exemples d'animals amb exosquelet.
    33) Defineix endoesquelet. Exemples d'animals amb endoesquelet.
    34) Què són els tendons?
    35) Les plantes, poden respondre als estímuls? Com són les respostes?
    36) Identifica el tipus d'estímul: llum; colps i pressió; sals minerals i adob; variació de la temperatura; aigua i humitat.
    37) Què són els tropismes?
    38) Diferència entre tropisme positiu i negatiu.
    39) Identifica el tipus de tropisme:
    - Les tiges creixen cap a la llum.
    - Les arrels creixen cap a l'interior de la terra.
    - La tija de la vinya s'enrotlla al voltant del suport.
    - Les arrels creixen cap a les zones del sòl amb aigua abundant.
    40) Què són les nàsties? Dóna exemples.
    41) En quines zones es produeixen les hormones vegetals? Dóna exemples d'hormones vegetals.

martes, 27 de noviembre de 2012

EL MOL

APUNTES

EL CONCEPTO DE MOL
Como ya sabéis, la masa de los átomos y de las moléculas es extremadamente pequeña.
Algunos ejemplos:
m(K) = 6,49 · 10 exp -23 g
m(Al) = 4,48 · 10 exp -23 g
Sin embargo, en el laboratorio, cuando se mide la masa de las sustancias no podemos
trabajar con cantidades tan pequeñas. Es imposible medir directamente la masa de
átomos o moléculas individuales. Los valores (habitualmente expresados en gramos) con
los que trabajamos en un laboratorio y que medimos con la balanza se refieren a
cantidades elevadísimas de átomos o moléculas.
Pensemos por ejemplo que medimos en una balanza de laboratorio 5 g de aluminio.
¿Cuántos átomos tendríamos en esa cantidad aparentemente pequeña?
Podemos encontrar la solución de forma sencilla. Basta con dividir la cantidad total de
aluminio entre la masa de un átomo individual.
5 g : 4,48 · 10 exp -23 g = 1,116 · 10 exp 23
Es decir, ¡más de cien mil trillones de átomos de aluminio! Una cantidad asombrosa,
¿verdad?
Como de costumbre, cuando trabajamos con átomos o moléculas nos topamos con cifras
difíciles de manejar. Resultaría muy incómodo a la hora de realizar cálculos en los
problemas de química trabajar con esas cantidades tan grandes (en cuanto al número de
átomos) o tan pequeñas (en cuanto a la masa de los átomos).
¿Cómo podemos relacionar de forma sencilla la unidad de trabajo habitual en un
laboratorio, el gramo (g), con el número de átomos o con la masa de un átomo individual?
La solución es el mol.
Pero, ¿qué es un mol?
Si hemos entendido que en la vida real nosotros solo podemos manejar un número
grandísimo de partículas, podremos entender que sería interesante definir una unidad que
representase siempre un cantidad fija de partículas (átomos, iones, moléculas) que fuese
lo suficientemente elevado como para que la masa de ese cantidad de partículas pudiese
medirse con una balanza.
¿Qué es una docena de átomos? ¿Y una centena, y un millar? ¿Podrían servirnos como
base de cálculo a la hora de agrupar átomos?
Pensemos en una solución... ¿Cuántos átomos de 12C necesitaríamos reunir para que su
masa fuesen, no 12 u (escala atómica), sino 12 g , un valor medible a escala humana?
Esto es, ¿cuántos átomos se necesitan para que su masa sea igual a la masa atómica
expresada en gramos? O dicho de otra manera, ¿cuántos átomos de 12C hay en 12 g?
Tendríamos que dividir los 12 g de C entre la masa en de un átomo de C:
12 g: 1,9926 exp -23 = 6,022 exp 23 átomos.
La respuesta es el famoso Número de Avogadro (NA=6,02.10 exp 23 átomos).
Así pues, 1 mol de una sustancia es la cantidad de esa sustancia que contiene 6,022 · 10
exp 23 partículas.
La pregunta es, ¿por qué elegimos esa cifra tan extraña? La respuesta es: así definido, la
masa de un mol de cualquier sustancia coincide con la masa atómica o molecular
expresada en gramos.

Ejemplos:  masa de un mol de átomos de K, 39,1 g
      masa de un mol de átomos de Al, 26,98 g
      masa de un mol de átomos de  O, 16 g
      masa de un mol de moléculas de agua, H2O , 18 g   (la masa molecular es 18 u, 1x2+16)

De esta forma consultando la tabla periódica resulta sencillísimo saber el valor de la masa
de un mol de cualquier elemento. Será la masa atómica expresada en gramos.


ACTIVIDADES: las obligatorias en negrita

Tenemos 15 g de  C4H10
Calcula: número de moles de moléculas de C4H10
Gramos de C4H10
Moles de átomos de C
Moles de átomos de H
Gramos de C
Gramos de H
Moléculas de C4H10
Átomos de C
Átomos de H



7,22 ·1025 átomos de N.
Calcula: moles de N, gramos de N
Si esos átomos de N forman parte de moléculas de NH3, ¿cuántas moléculas y gramos de amoníaco tenemos?


49,83 moles de  S8
 ¿cuántas moléculas tenemos? ¿Cuántos átomos de S? ¿Cuántos gramos de S8?

jueves, 22 de noviembre de 2012

TEORIA CINETICOMOLECULAR

APUNTS

Animación del estado sólido
Animación del estado líquido
Animación estado gaseoso
Animación: la temperatura
Ley de Boyle
Ley de Charles y Gay-Lussac 1
Ley de Charles y Gay-Lussac 2


CURSO DE REPASO (MUY RECOMENDABLE PARA ESTUDIAR)
Proyecto Ulloa (estados de agregación)

RESÚMENES EN POWER POINT
Power point sobre las propiedades de la materia: masa, volumen y densidad
Power point sobre los estados de agregación de la materia


ACTIVIDATS PER AL DIMARTS 27 DE NOVEMBRE
1) Amb les dades de la taula indica l'estat d'agregació de les substàncies A, B, C, D i E si la temperatura és de: 25ºC 50ºC 200ºC


ACTIVITATS PER AL DIJOUS 29
1) Després de llegir els apunts de la teoria cineticomolecular APUNTS explica:
a) Per què els gasos es comprimeixen fàcilment, els líquids no
b) Els gasos tenen baixa densitat, els sòlids tenen alta densitat.
c) Un líquid pot fluir, un sòlid no.
d) Al augmentar la temperatura es produeix un canvi d'estat de sòlid a líquid.
e) Si agumenta la temperatura augmenta la pressió que fa un gas contra les parets del recipient que el conté.
f) Si baixa la temperatura es produeix un canvi d'estat de gas a líquid.
g) Els sòlids tenen forma pròpia, els líquids no.
h) Els gasos tendeixen a ocupar tot el volum del recipient que els conté.
i) Si fa calor un toll s'evapora més apressa.

transforma 2 cm3 a dm3
                 5000 mm a km
                 300000 mL a m3
                 3 kg a g
                  50 m2 a cm2

ATENCIÓ: HE PREPARAT UNA VERSIÓ NOVA DELS APUNTS CORRESPONENT AL TEMA DE LA MATÈRIA (FEU CLICK I DESCARREGUEU-LOS)


martes, 20 de noviembre de 2012

CUESTIONES PARA REPASAR EL TEMA: CASTELLANO



ESQUEMA REPASO:
PUNTO 1: LA FUNCIÓN DE LA NUTRICIÓN
1) ¿Qué es la nutrición?
2) Explica la diferencia entre alimento y nutriente; pone ejemplos.
3) Explica la diferencia entre alimentación y nutrición.
4) Da ejemplos de seres vivos (autótrofo, heterótrofo, fotosintético, quimiosintético, hervíboro...)

PUNTO 2: LA DIGESTIÓN

5) ¿Qué es la digestión?
6) ¿Por qué los animales hacen la digestión y las plantas no?
7) Etapas de la digestión: explicarlas.
8) Ejemplos de animales con diferentes tipos de digestión.
9) Ejemplos de animales con cavidad gástrica y tubo digestivo.
10) Identificar las partes del aparato digestivo de una cebra y la etapa de la digestión que desarrolla (ingestión, absorción, digestión y egestión)
11) Explica qué es la digestión mecánica y química, y da ejemplos.

PUNTO 3: LA RESPIRACIÓN
12) ¿En que consiste la respiración celular? ¿Donde se produce? Sustancias iniciales y finales.
13) Características de las superficies respiratorias.

PUNTO 4,5: TIPO DE RESPIRACIÓN
14) Los animal más sencillos, ¿tienen aparato respiratorio? ¿Cómo respiran?
15) Explica la respiración cutánea. Animales que la tienen.
16) Explica la respiración branquial. Animales que la tienen.


PUNTO 5: TIPOS DE RESPIRACIÓN II

1)¿En qué consiste la respiración traqueal?
2)¿Qué animales la realizan?
3)¿Qué son las tráqueas? ¿Cómo se llaman los orificios por los que las tráqueas se abren el exterior?
4)¿Por qué los animales con respiración traqueal no necesitan un complejo aparato circulatorio?
5)¿En qué consiste la respiración pulmonar?
6)¿Qué animales la realizan?
7)¿Qué son los pulmones?
8)Explica la diferencia entre espiración e inspiración.
9)¿Por qué los pulmones de los vertebrados tienen una gran superficie de intercambio?



PUNTO 6: EL TRANSPORTE DE SUSTANCIAS EN LOS ANIMALES.
1) Indica si es V o F: los animales más sencillos tienen aparato circulatorio.
2) ¿De qué tres elementos consta el aparato circulatorio?
3) ¿Qué es el líquido de transporte?
4) Indica los tipos de animales en los que el líquido de transporte es:
- Sangre:
- Hidrolinfa:
- Hemolinfa:
6) Explica los tres tipos de vasos de transporte.
7) ¿Qué es el corazón?
8) Explica para qué sirven: glóbulos rojos, glóbulos blancos, plaquetas.

PUNTO 7: TIPOS DE APARATOS CIRCULATORIOS.

1)¿Qué dos tipos de aparato circulatorio existen?
2) Ejemplos de animales con aparato circulatorio abierto:
3) Ejemplos de animales con aparato circulatorio cerrado:
4) ¿Qué son los ostiolos?
5) ¿Qué dos tipos de aparato circulatorio cerrado existen? ¿Cuál es su principal diferencia?
6) Ejemplos de animales con aparato circulatorio cerrado sencillo y con aparato circulatorio doble.

ACTIVIDADES 11, 12 y 13.

PUNTO 8: LA EXCRECIÓN

1) ¿Cuáles son las sustancias de desecho? ¿Por qué se han de eliminar?
2) Dióxido de carbono: ¿cómo se expulsa? ¿Y las otras sustancias de desecho?
3) Concepto de excreción.
4) Indica qué tipo de animales tienen: túbulos de Malpighi, glándulas verdes.

ACTIVIDAD 14, 36.

PUNTO 9:
1) Las plantas son organismos autótrofos o heterótrofos, ¿qué significa?
2) Da ejemplos de organismos fotosintéticos sencillos: unicelulares, algas y musgos.
3) ¿Cómo absorben los anteriores organismos los nutrientes?
4) Di los órganos especializados en la nutrición de las plantas superiores, así como la función que tienen.

Absorción de nutrientes:
5) ¿En qué consiste la absorción de nutrientes?
6) ¿Qué son los pelos absorbentes?
7) Explica la composición de la savia bruta.
8) La savia bruta circula por el desde la hasta las
9) ¿Qué es el xilema?
10) ¿Cómo puede ascender el agua desde las raíces hasta las hojas?


Intercambio de gases:

11) Se realiza a través de los de las hojas, orificios que están en el de las hojas.
12) ¿Qué gases se intercambian por los estomas?

Fotosíntesis:
13) ¿Dónde se realiza? ¿En qué orgánulos? ¿Sustancias iniciales y finales?
14) Composición de la savia elaborada. Explica cómo circula y a qué partes de la planta.

ACTIVIDADES:
Actividad 16, 19, 38.

Metabolismo y respiración celular en las plantas:

15) Da ejemplos de procesos anabólicos en una planta.
16) Da ejemplos de procesos catabólicos en una planta.
17) De día las plantas realizan la y durante el día y la noche realizan la

18) ¿Por qué la excreción en las plantas es reducida? ¿Tienen aparato excretor?
19) ¿Cómo se expulsan el dióxido de carbono y el oxígeno?
20) ¿Dónde pueden almacenarse otras sustancias de desecho?

Actividad 20, 21.

REPASAR TODAS LAS CUESTIONES HECHAS EN CLASE, ASÍ COMO LOS APUNTES DE LA LIBRETA.




CUESTIONES PARA REPASAR EL TEMA 2 (VALENCIANO)

PUNT 1: LA FUNCIÓ DE LA NUTRICIÓ
Què és la nutrició?
Explica la diferència entre aliment i nutrient; posa exemples.
Explica la diferència entre alimentació i nutrició.
Dóna exemples d'èssers vius (autòtrof, heteròtrof, fotosintètic, quimiosintètic, hervíbor...)

PUNT 2: LA DIGESTIÓ

5) Què és la digestió?
6) Per què els animals fan la digestió i les plantes no?
7) Etapes de la digestió: explicar-les.
8) Exemples d'animals amb diferents tipus de digestió.
9) Exemples d'animals amb cavitat gàstrica i tub digestiu.
10) Identificar les parts de l'aparell digestiu d'una zebra i l'etapa de la digestió que desenvolupa (ingestió, absorció, digestió i egestió)
11) Explica què és la digestió mecànica i química, i dóna exemples.

PUNT 3: LA RESPIRACIÓ
12) En què consisteix la respiració cel·lular? On es produeix? Substàncies inicials i finals.
13) Característiques de les superfícies respiratòries.

PUNT 4,5: TIPUS DE RESPIRACIÓ
14) Els animal més senzills, tenen aparell respiratori? Com respiren?
15) Explica la respiració cutània. Animals que la tenen.
16) Explica la respiració branquial. Animals que la tenen.
17) Què són les brànquies?
18) Respiració traqueal. Animals que la tenen.
19) Explica la respiració pulmonar. Animals que la tenen.
20) Diferència entre inspiració i expiració.
21) Per a què serveixen els alvèols?

PUNT 6: EL TRANSPORT DE SUBSTÀNCIES
22) Els animals més senzills, tenen aparell circulatori? Per què?
23) Elemens de l'aparell circulatori i funcions.
24) Tipus de cèl·lules que podem trobar en la sang. Funcions de cadascuna.

PUNT 7: TIPUS D'APARELL CIRCULATORI
25) Explica les característiques de l'aparell circulatori obert. Exemples d'animals que el tenen.
26) Fer el mateix amb el tancat.
27) Diferències entre aparell obert i tancat. Exemples.

PUNT 8: L'EXCRECIÓ

1) Quins són les substàncies de rebuig? Per què s'han d'eliminar?
2) Diòxid de carboni: com s'expulsa? I les altres substàncies de desferra?
3) Concepte d'excreció.
4) Indica quin tipus d'animals tenen: túbuls de *Malpighi, glàndules verdes.


PUNT 9:
1) Les plantes són organismes autòtrofs o heteròtrofs, què significa?
2) Dóna exemples d'organismes fotosintètics senzills: unicel·lulars, algues i molses.
3) Com absorbeixen els anteriors organismes els nutrients?
4) Dóna el nom dels òrgans especialitzats en la nutrició de les plantes superiors, així com la funció que tenen.

Absorció de nutrients:
5) En què consisteix l'absorció de nutrients?
6) Què són els pèls absorbents?
7) Explica la composició de la saba bruta.
8) La saba bruta circula pel x..... des de l'.......... fins a les f.............
9) Què és el xilema?
10) Com pot ascendir l'aigua des de les arrels fins a les fulles?

Intercanvi de gasos:

11) Es realitza a través dels e................de les fulles, orificis que estan en el r............de les fulles.
12) Quins gasos s'intercanvien pels estomes?

Fotosíntesi:
13) Què és? On es realitza? En quins orgànuls? Substàncies inicials i finals?
14) Composició de la saba elaborada. Explica com circula i a quines parts de la planta.


Metabolisme i respiració cel·lular en les plantes:

15) Dóna exemples de processos anabòlics en una planta.
16) Dóna exemples de processos catabòlics en una planta.
17) De dia les plantes realitzen la. i durant el dia i la nit realitzen la

18) Per què l'excreció en les plantes és reduïda? Tenen aparell excretor?
19) Com s'expulsen el diòxid de carboni i l'oxigen?
20) On poden emmagatzemar-se altres substàncies de desferra?

REPASSAR TOTS ELS EXERCICIS FETS A CLASSE I ELS APUNTS.



domingo, 18 de noviembre de 2012

SEGUNDO TRABAJO EN GRUPO


APUNTES (VIERNES 16 NOVIEMBRE)

ACTIVIDADES (PARA TRABAJO EN GRUPO) FECHA LÍMITE DE ENTREGA: 26 DE NOVIEMBRE.
1) ¿Qué es el genoma?
2) Explica por qué se producen modificaciones en el ADN durante
el proceso de reproducción de una célula.
3) Enumera los principios básicos de la teoría sintética de la evolución.
4) Explica de forma sencilla qué es el ADN.
5) Enumera hechos que estén a favor de la teoría de la evolución.
6) ¿Qué es la especiación? Explícalo con algún ejemplo.
7) Comentario de texto sobre el artículo (resumen que refleje las
ideas principales) (TRES PUNTOS).
ARTÍCULO


8) Un hongo parásito ataca a los tomates. Para eliminarlo se utilizan los fungicidas, pero
los agricultores se quejan de que el producto va perdiendo eficacia, y deben cambiarlo por
otro. ¿Cómo explicaría este hecho un lamarckista? ¿Y un darwinista?
9) Después de estudiar los apuntes (EL DARWINISMO VIERNES 11), RESPONDE:

Explica similitudes y diferencias entre los procesos evolutivos del delfín y de la foca.
¿Piensas que el resultado de la evolución es previsible?



lunes, 12 de noviembre de 2012

TEMA 2


PRESENTACIÓ EN PDF

COMENTARIS:

¿Què és un tub de descàrrega?
Tub dedescàrrega: tub de vidre amb gas a baixa pressió en el qual alaplicar una descàrrega elèctrica entre els seus extrems apareix unalluminositat (radiació lluminosa). Van ser inventats al segle XIX.Eixa radiació va rebre el nom de rajos catòdics (provenien delcàtode, electrode carregat negativament).






En1897elsexperimentsrealitzatsperJ.J.Thomsonsobrelaconducciódel'electricitatpelsgasosvandonarcomresultateldescobrimentd'unanovapartículaambcàrreganegativa:l'electró.
Vademostrar que els rajos catòdics estaven formats per electrons quesaltaven dels àtoms del gas que omplia el tub quan és sotmetia adescàrregues elèctriques. A més, eixos rajos apareixien de formaidèntica per a qualsevol gas que omplia el tub. Els electronspartícules presents en qualsevol àtom. Els àtoms, per tant, noeren indivisibles.
Tambéva calcular la relació entre la càrrega i la massa de l'electró(q/m).
Posteriorment,Millikan (1909), estudiant la velocitat de caiguda de gotetes d'olicarregades elèctricament, va calcular la càrrega de l'electró. 


ACTIVITATS (tras llegir els cinc primers fulls del pdf):
1) Qui va descobrir l'electró?
2) Què eren els rajos catòdics? 
3) Per què es va considerar que hi havia electrons en qualsevol àtom?
4) Errades de la teoria atòmica de Dalton.

Questions sobre models atòmics (per al divendres 16): 
1) Raona si les afirmacions son vertaderes o falses:
- Els rajos canals presenten sempre les mateixes propietats independentment del gas tancat dins del tub de descàrrega.
- El model atòmic de Rutherford no explica l'existència dels isòtops.
- Les partícules alfa del experiment de Rutherford no deurien desviar-se, d'acord amb el model de Thomson.
- L'electricitat estàtica (per exemple, per fregament) no pot explicar-se segons el model de Thomson.

2) Dibuixa un àtom de 4 electrons segons Dalton, Rutherford, Thomson.




ACTIVITATS PER AL DIMARTS (ONES)

1) Explica el concepte d'ona electromagnètica. Es una ona mecànica?
2) En una ona electromagnètica, què ocurreix en cada punt de l'espai on es propaga l'ona?
3)



ACTIVITATS PER AL DIMECRES 27-11

Observa les següents imatges:


El primer dibuix representa un__________d'____________. Les línies són les diferents____________ emeses per l'element. D'esquerra a dreta la longitud d'ona____________i la freqüència__________.

El segon dibuix representa un__________d'____________. Les línies són les diferents____________ emeses per l'element. D'esquerra a dreta la longitud d'ona____________i la freqüència__________.


Ordena de menor a major freqüència:   microones, raigs X, llum roja, llum blava, ones de ràdio.
Ordena de menor a major longitud d'ona: ones de ràdio, raigs gamma, llum ultraviolada, radiació infraroja.


Explica què representa l'anterior imatge.




ACTIVITATS DIVENDRES 30

QÜESTIONS SOBRE EL MODEL ATÒMIC DE BOHR
1) Després de llegir els apunts i les pàgines del document PDF pujat al blog sobre els models atòmics corresponents al model atòmic de Bohr, contesta a les següents questions:
- Com són les òrbites?
- Què vol dir que són òrbites estacionàries?
- Quin nom rep el nombre amb el que caracteritzem una òrbita?
- Què ocurreix quan l'electró passa d'una òrbita permesa a altra?
- Com podem explicar les línies de l'espectre d'absorció? I les d'un espectre d'emissió?


2) Calcula la Energía de un quàntum (fotó) dels següents tipus de radiació:
a) Luz infraroja: f= 6,0·10 exp12 Hz
b) Luz roja: longitud d'ona = 612,24 nm (1 nm = 1exp-9 m).

3) Calcula la frequència i la longitud d'ona de la radiació formada per fotons de:

c) Llum blava d'energia 3,845 · 10 exp-19 J
d) Llum ultraviolada d'energia: 1.989 · 10 exp-18 J
Dada: constant de Planck h=6,63 · 10exp-34 J·s velocitat de la llum c= 3·10exp8 m/s



ACTIVITATS DILLUNS 3:


1)      L’electró d’un àtom d’hidrogen passa de l’estat fonamental amb energia E1 = –13,6 eV al nivell n=5, i absorbeix un fotó de longitud d’ona 95 nm.
a)      Calcula la freqüència de la radiació absorbida.
b)      Calcula l’energia E5 del nivell amb n=5.
c)       La transició origina una ratlla en l’espectre. Serà negra o lluminosa? Raona la resposta.

2)      Observa la següent imatge:




a)      De quin tipus d’espectre es tracta?
b)      Què representa cada línia de l’espectre?
c)       D’esquerra a dreta la longitud d’ona______________ , la freqüència de les radiacions____________ i l’energia de les radiacions________________.
d)      De totes les radiacions, la més energètica és la que té un valor per a la seva longitud d’ona de________________. Calcula la freqüència i l’energia dels fotons d’eixa radiació.
e)      La línia situada més a la dreta correspon a l’energia d’un fotó emés quan l’electró fa una transició des de el nivell n=3 fins al nivell n=2. Si l’energia del segon nivell és de
 -3,4 eV, calcula l’energia del tercer nivell en eV i J.  




viernes, 9 de noviembre de 2012

CONTINGUTS PER A L'EXAMEN DEL DIMARTS 13

Continguts per a l'examen del dimarts 13:
- Distingir entre fenòmens estudiats per la Física i per la Química.
- Saber què és el mètode científic.
- Conèixer les etapes del mètode
- Saber el nom de teories científiques, lleis científiques i científics importants.
- Relacionar conceptes amb les etapes del mètode científic.
- Entendre la diferència entre llei i teoría científica.
- Saber què és una hipòtesi.
- Plantejar hipótesis per a un problema científic.
- Concepte de magnitud, distingir entre allò que és i no és magnitud.
- Diferenciar entre magnitud i unitat de mesura.
- Què és mesurar una magnitud?
- Conèixer les unitats fonamentals del Sistema Internacional.
- Saber què és el Sistema Internacional.
- Entendre les característiques d'una unitat de mesura (invariabilitat).
- Distingir entre unitat fonamental i unitat derivada.
- Identificar per a cada magnitud la unitat corresponent.
- Saber realitzar conversió d'unitats.
- Omplir una taula indicant nom de l'aparell, mesura, incertesa, etc.
- Calcular incerteses absolutes i relatives.
- Tipus de mesura (indirecta i directa). Característiques.
- Recordar les regles de l'arredoniment.
- Causes de la incertesa i com evitarla (o almenys disminuir-la).
- Xifres significatives.
- Repassar tots els exercicis fets a classe, així com els apunts i el material publicat al meu blog.

lunes, 5 de noviembre de 2012

LLEIS PONDERALS

TEORIA (versió definitiva)

ACTIVITATS PER AL DIMARTS:


EXERCICIS D'APLICACIÓ DE LA LLEI:
  1. L'òxid de mercuri (II) es descomposa pel calor originant oxigen i mercuri. Si partim de 25,62 g d'òxid i s'obtenen 23,73 g de mercuri, quant oxigen s'ha originat?
  2. En una reacció química 12 g de carboni reaccionen completament amb 32 g d'oxigen formant l'òxid corresponent. Quina massa d'òxid s'origina.
  3. En un segon experiment s'obté el mateix òxid. Ara disposem de 20 g de carboni però la quantitat d'oxigen present és la mateixa que en el exercici anterior. Quina massa d'òxid s'origina? Quin serà el reactiu limitant?
  4. En una reacció química es descomposa una substància alliberant un gas. L'experimentador mesura la massa inicial de la substància i la massa final, i comprova que la mostra ha perdut pes, de forma que pensa que s'incumpleix la llei de Lavoisier. Opines el mateix que ell?


    ACTIVITATS PER AL DIMECRES:


    1) El nitrogen reacciona amb l'hidrogen i produeix amoniac, de forma que 82,35 g de
    nitrogen amb suficient hidrogen originen 100 g de producte.
    a) Quant hidrogen ha reaccionat?
    b) Quina massa de nitrogen reaccionarà amb 30 g d'hidrogen? Quant producte es
    formarà?
    c) Suposant que la fórmula de l'amoniac és NH3, calcula la massa atòmica del N, si
    donem un valor 1 a la massa atòmica de l'hidrogen.


    NOTA: PER A COMPROVAR LA LLEI DE DALTON SEMPRE HI HA QUE DIVIDIR LES MASES D'UN ELEMENT QUE ES COMBINEN AMB UNA QUANTITAT FIXA DE L'ALTRE ELEMENT:

    2) Comprova que es compleix la llei de Dalton en dos compostos de sofre i oxigen. El
    primer conté un 50% de sofre. El segon un 60% d'oxigen.

    3) Amb les següents dades experimentals, comprova que es
     compleix la llei de Dalton per a tres compostos de nitrogen i oxigen:



    COMPOST                 A                       B                    C

    massa N (g)                  7                       8,75                14
    massa O (g)                  4                      10                    24


    ACTIVITATS PER AL DIVENDRES 9:

    1) L'oxigen i el níquel formen dos compostos amb la següent composició centesimal:

    COMPOST 1       21,4% O             
                        COMPOST 2       29% O
    a) Comprova que es compleix la llei de les proporcions múltiples (Dalton)
    b) Deduix les fórmules a partir de la composició centesimal.
    c) Explica per què la relació entre les masses combinades d'un dels elements està en una proporció senzilla.

    2) Al següent quadre es resumeix un conjunt d'experiments realitzats amb coure i oxigen. Les dues primeres columnes de dades corresponen a la massa de coure i oxigen abans de produir-se la reacció. Les dues següents corresponen a la massa de coure i oxigen al finalitzar la reacció:


                                               

    massa coure inicial (g)
    massa oxigen inicial (g)
    massa coure
     final (g)
    massa oxigen final (g)
    Reacció 1
    52
    13
    0,4
    0
    Reacció 2
    127
    35
    0
    3


    En la reacció 1 i la reacció 2 es formen dos compostos d'oxigen i coure (òxids).
    a) Quant òxid es formarà en la primera reacció? Quin és el reactiu limitant? Quina llei has aplicat?
    b) Quant òxid es formarà en la segona reacció? Quin és el reactiu limitant? Quina llei has aplicat?
    c) S'obté el mateix compost en les dues reaccions? Quina llei has aplicat?
    d) Explica les dues lleis aplicades utilitzant la teoria atòmica de Dalton.
    e) Deduiex la fórmula de/dels compost/os. Calcula la massa atòmica del coure suposant que la massa atòmica de l'oxigen és 16.

    ACTIVITATS PER AL DILLUNS 12:


    1) Activitats: dibuixa posibles esquemes de reacció similars al del exemple per als següents casos:
    La reacció entre l'òxid de carboni i l'oxigen per a donar diòxid de carboni, que ho fan en
    una relació 2:1 amb contracció de volum 2 + 1  =  2.
    La reacció entre l'hidrogen i l'oxigen per a donar aigua, que ho fan en una relació 2:1 amb
    contracció de volum 2 + 1 =  2.
    La reacció entre l'hidrogen i el nitrogen per a donar amoniac. Ho fan en una relació 3:1
    amb contracció de volum 3 + 1 = 2
    2) En la següent taula apareixen dades experimentals referits a dos reaccions:


    Reacció 1
    Reacció 2
    Ferro
    55,8g
    111,69 g
    Sofre
    32,0g

    Sulfur de ferro

    207,69 g


    Questions:
    a)      Completa la taula. Quina llei has utilitzat? Dóna el seu enunciat.
    b)      Es tracta del mateix compost? Quina llei has utilitzat?
    c)       Demostra que es compleix la llei de les proporcions múltiples, o llei de Dalton. Dóna el seu enunciat.
    d)      En una tercera reacció disposem de 58,3 g de ferro i 45,1 g de sofre i obtenim el mateix compost que en la reacció 1. Determina quant producte obtindrem. Quin és el reactiu limitant? Quina llei has utilitzat? Dóna el seu enunciat.
    e)      Calcula la fórmula empírica dels diferents compostos.