martes, 18 de diciembre de 2012

GRÀFIQUES DE SOLUBILITAT

QÜESTIONS:
a) Calcula la solubilitat de A (línia recta) i B (corba) a 6 ºC. Quina és la més soluble?
b) Calcula la solubilitat de A i B a 20ºC. Quina és la més soluble?
c) Quans grams de B es poden dissoldre en 400 mL d'aigua a 32ºC?
d) Si a la temperatura de 8ºC afegim 32 g de la substància A a 100 g d'aigua, què observarem?
e) A quina temperatura les dues substàncies tenen la mateixa solubilitat?

sábado, 15 de diciembre de 2012

ENLLAÇ QUÍMIC

APUNTS 1
APUNTS 2 
APUNTS FORCES INTERMOLECULARS
APUNTS ENLLAÇ METÀL·LIC I PONT D'HIDROGEN
ACTIVITATS ENLLAÇ ---- PER AL DIMARTS 8 FER LES ACTIVITATS 1,2,6,9.


SÒLIDS COVALENTS

Hi ha un tipus de substàncies amb enllaç covalent formades per estructures gegants en les quals els àtoms estan units mitjançant enllaços covalents d'una manera ininterrompuda. És característic d'alguns elements com el bor, el carboni o el silici.
Pensem en una molècula de metà. Si en lloc de estar unit l'àtom central a quatre àtoms d'hidrogen està unit a quatre àtoms de carboni, la xarxa d'enllaços es pot estendre en les tres direccions de l'espai de manera que es forma una xarxa covalent tridimensional.
Veure imatges: carboni diamant i carboni grafit.

Altres exemples típics: el SiO2 (quars) i el nitrur de bor BN.






Propietats:
- Alta temperatura de fusió i ebullició: degut a la gran fortalesa dels enllaços covalents i al gran nombre d'aquestos que cal trencar per a que el sòlid es fonga. Per exemple, per al C diamant és de 3550 ºC.
- Gran duresa: per la mateixa raó, resulta difícil ratllar un sòlid covalent, ja que és difícil separar els àtoms de l'estructura cristal·lina.
- Fragilitat: es trenquen fàcilment, degut a que la intensitat dels enllaços covalents és major en una direcció determinada. Si la força aplicada és gran, els enllaços es trenquen i no poden formar-se nous enllaços fàcilment.
- Baixa conductivitat: els electrons de valència estan localitzats en els enllaços covalents. No poden desplaçar-se per la estructura.
- Baixa solubilitat: la gran intensitat dels enllaços impedeix la separació dels àtoms per acció de les molècules del dissolvent.  



ACTIVITATS PER AL DILLUNS

1) Escriu les configuracions electròniques abreujades i indica de forma raonada l’ió més probable que formaran els següents àtoms: Li, Ca, Al, F, O, N.

2) Explica el procés de formación de l’enllac entre els següents àtoms: Li i F; Mg i Cl; Mg i S; S i Na. Justifica també la fórmula empírica del compost, i indica el seu significat.
a) Amb les reaccions.
b) Amb esquemes, indicant el nombre d’electrons de valència.

ACTIVITATS PER AL DIMARTS


3) Justifica els punts de fusió de cada parella de compostos:

Punt de fusió (ºC)
NaCl 801
NaF 993

NaCl 801
KCl 776

MgO 2852    Nota: en MgO i NaCl hi ha la mateixa distància entre els ions.
NaCl 801

4) Activitat pràctica: simulador de cristalls, dissolució d’un compost iònic, visionat de diferents estructures cristal·lines.

5) Indica de forma aproximada com serà la solubilitat dels següents compostos:
BaCO3 i K2CO3                 Li2S i ZnS                 NaCl i AgCl

6) Els compostos iònics són durs, però també són fràgils. Explica aquesta aparent contradicció.

jueves, 13 de diciembre de 2012

CINEMÁTICA

CINEMÁTICA

ACTIVIDAD PARA EL MIÉRCOLES 19

Un móvil se encuentra en la posición 5,3 m a la derecha del origen del eje OX. Durante 6 segundos se mueve hasta la posición 5,4 m a la izquierda del origen. Luego permanece 3 s en reposo. A continuación se desplaza desde el instante 15s hasta el instante 19 s a la posición 8 m a la derecha del origen.
a) Realiza un esquema en el que representes el movimiento del móvil .
b) Calcula el desplazamiento, la distancia recorrida, la velocidad media y la rapidez en cada etapa.
c) Calcula el desplazamiento total y  la distancia total recorrida.
d) Representa de forma aproximada la gráfica posición (s) tiempo (t) del movimiento.


APUNTES

ACTIVIDADES:
1) Da un ejemplo práctico que muestre que la trayectoria de un móvil depende del sistema de referencia elegido para describir su movimiento.
2) Comenta la siguiente frase: "un coche ha recorrido 100 metros, pero no se ha desplazado".
3) Al decirle a una persona que la posición de un objeto es 15 m piensa que ha recorrido 15 m, ¿crees que es correcto su razonamiento?.
4) Explica el significado (suponiendo un movimiento rectilineo en el eje horizontal, es decir el X) de:
- Posición -10 m
- Desplazamiento 5 m.
- Desplazamiento -5 m.
- Posición 10 m.

5) Problema de moviment per etapes:
Un mòbil es troba a l’instant inicial en repòs a 3,12 m a l’esquerra de l’origen x=0 de l'eix OX .  A l’instant t= 2s es posa en moviment cap a la dreta, i tarda 3,51 segons en arribar a la posició 5,04 m a la dreta de l’origen. Després roman a eixa posició fins que el cronòmetre marca l’instant t= 9,03s. Finalment, canvia de sentit, i partint d’eixa posició arriba a la posició 5,4 m a l’esquerra de l’origen a l’instant t=13,8 s.
      a)   Fes un esquema que represente a l’eix OX el moviment corresponent a cada etapa.
b)      Desplaçament i distància recorreguda dins de cada etapa. Significat del signe del desplaçament.
c)      Distància recorreguda i desplaçament total.



ACTIVIDADES PARA EL MARTES 18

6) Calcula la velocidad media para cada desplazamiento en el problema 5.
7) Fíjate en el siguiente esquema y responde a las cuestiones planteadas:




 







Nota: las posiciones que ocupa el móvil a lo largo del recorrido son 10m, 50 m y -5 m. La posición x=0 es la que se toma como referencia.






Nota: la rapidez es el módulo de la velocidad

miércoles, 12 de diciembre de 2012

LES SOLUCIONS

TEORIA SOLUCIONS

 
3r ESO
EXERCICIS DEL CONCEPTE DE SOLUBILITAT

1) La solubilitat d'una substància és de 7 g en 100 g d'aigua a 30ºC. Què ocorrerà si?:
- Afegim 10 g de solut a 100 g d'aigua.
- Afegim 5 g, també a 100 g.
- Afegim 30 g a 250 g d'aigua.

2) Per a calcular la solubilitat d'una substància observem que podem dissoldre com a màxim 34 g de la mateixa en 200 g d'aigua.
a) Calcula la seua solubilitat.
b) Què ocorre si afegim 10 g en 100 g d'aigua?
c) I si afegim 20 g?

3) En un recipient amb 100 g d’aigua hem afegit 40 g de una substància i després de remenar la solució observem que s’hi depositen al fons del recipient 5 g de substància.
a) Quina és la solubilitat de la substància?
b) Si en altre recipiente am 0,5 L d’aigua afegim 200 g de la mateixa substància, què observarem? (densidad del agua, 1g/cm3). La dada de la densitat s'ha d'utilitzar per a determinar la quantitat d'aigua.

4) Un solut té una solubilitat de 30 g en 100 g d’aigua. Explica què observarem si:
a) Afegim 25 g de solut en 100 g d’aigua.
b) Afegim 47 g de solut en 100 g d’aigua.
c) Afegim 95 g de solut en 300 g d’aigua.

5) Després d'afegir 20 g un solut a 50 g d'aigua observem que 3 g queden al fons del recipient sense dissoldre. 
a) Calcula la solubilitat (referida a 100 g d'aigua).
b) Si afegim 25 g a 100 g d'aigua, què observarem?
c) Si afegim 45 g a 100 g d'aigua, què observarem?  

Qüestions sobre solubilitat (després de llegir els apunts).

COM CANVIA LA SOLUBILITAT D'UN SÒLID EN AUGMENTAR LA TEMPERATURA?
COM CANVIA LA SOLUBILITAT D'UN GAS EN AUGMENTAR LA TEMPERATURA?
PER QUÈ HI HA MÉS PEIXOS EN EL CURS ALT DELS RIUS?





ACTIVITATS PER AL DIJOUS 13

1) Què és una solució?
2) Defineix solut i dissolvent.
3) Dóna dos exemples de:
solució sòlid-sòlid
solució sòlid-líquid
solució líquid-líquid
solució líquid-gas
solució gas-gas
Identifica també el solut i el dissolvent.
4) Com podem explicar de forma senzilla el procés de dissolució d'un solut en un dissolvent?

martes, 11 de diciembre de 2012

ACTIVITAT DE SÍNTESI

Explica, de forma raonada con varien les propietats periòdiques per als següents elements:
F, P, Al, Na, Cl, Rb.

Grandària, energia d'ionització, electroafinitat, caràcter metàl·lic, reactivitat, electronegativitat.



jueves, 6 de diciembre de 2012

TAULA PERIÒDICA

ACTIVIDATS PER AL DIVENDRES 7

1) Completa la següent taula amb els símbols adequats:

2) Completa la següent taula:

Element
Símbol
Metall/no metall/ Gas noble
Clor



He


Sn

Brom



Cu

Sofre


Plata



Hg


Sb

Radó




3)- La taula periòdica té _________ períodes i _________grups. Els _________estan en posició vertical, mentre que els_________en posició horitzontal.
- Quin element (nom i símbol)  pertany al període 2 i al grup 4?________     ________
- Dins d’un període la configuració electrònica d’un element donat té un __________ més que la de l’anterior element.
- A quin grup i període pertany el fòsfor?_________    __________
- Els elements que pertanyen al mateix___________tenen propietats químiques ___________ i la mateixa_____________ _______________externa.
- Al començar un nou_____________ de la taula sempre es situen els electrons en un nou___________ electrònic.
- Als elements de transició els electrons diferenciadors es situen en orbitals de tipus___.
- Als elements de transició interna els electrons diferenciadors es situen en orbitals de tipus___.
- La configuració electrònica abreujada del Be és:
- [Ar] 3s2 3p5 és la configuració abreujada del:
- La grandària d’un orbital depèn del nombre quàntic:
- La forma d’un orbital depèn del nombre quàntic:

lunes, 3 de diciembre de 2012

REPASO DE FACTORES DE CONVERSIÓN


APUNTES SOBRE FACTORES DE CONVERSIÓN

Para practicar: se aconseja hacer todos. Para el martes 3 solamente se exigirán el 4, 10, 20, 32, 33, 40, 34, 37, 23, 24, 42.

1) 200g a kg; 2) 2 km a m;3)1L a m3;4) 25000 cm3 a m3; 5) 4 dm a m; 6) 0,03 km a m;
7) 643,2 g a kg; 8) 183000 mg a kg 9) 10 L a m3; 10) 2000 dm3 a m3;11) 53000 cm3
a m3;12) 37 s a h; 13) 12 km a m;14) 56 m3 a cm3;15) 85 km/h a m/s; 16) 50 m/s a km/h;
17) 25 m/s a km/h; 18) 340 m/s a km/h; 19) 7 g/cm3 a kg/m3; 20) 5000 kg/m3 a g/cm3;
21) 220 g/cm3 a kg/m3; 22) 75000 kg/m3 a g/cm3; 23) 108 m/s a km/h; 24) 670 km/h a m/s;
25) 25 kg/m3 a g/cm3; 26) 65g/cm3 a kg/m3; 27) 69 mg a hg; 28) 43,5 cm2 a m2;
29)44 km2 a m2; 30) 3h a min;31) 15min a s; 32) 62300 s a h; 33) 535 mm2 a cm2;
34) 200 L a m3; 35) 200 dm3 a L; 36) 2000 cm2 a dm2; 37) 560 mg a kg;
38)76 h a min; 39) 600 s a h; 40)120 hm a km; 5,4mg/L a g/cm3; 41) 200g/mL a kg/m3
42) 30 cm/s a km/h

MESCLES

Llig els apunts sobre les mescles i respon:

- Les substàncies que formen una mescla es poden separar per procediments..................., com per exemple:

- Els procediments de separació de mescles aprofiten les diferències en.......

- Dóna exemples de mescles i el mètode de separació que utilitzem per a separar els seus components:

- Indica per als tres mètodes de baix: mescla per a la que se utilitza, propietat en la que se diferèncien els components, material utilitzat.

Decantació

Filtració

Destil·lació

ACTIVITATS PER AL DIMARTS 11

1) Indica si les següents afirmacions són veritables o falses i raona la resposta:
a) Les mescles tenen composició fixa.
b) Les mescles sempre s'originen al barrejar dos substàncies.
c) La densitat d'una mescla és variable.
d) El punt de fusió del vi té un valor fix.
e) El granit és una mescla heterogènia.
f) El solut és el component que està en menor proporció d'una solució.
g) Quan destilem el vi el líquid que ix del destil·lador és alcohol pur.


2) Classifica les següents substàncies com a mescles homogènies o mescles heterogènies:
vi, formigó, granit, aire, aigua mineral, ferro oxidat, coca cola, cervesa, bronze, oli d'oliva, oli i aigua, sucre dissolt en aigua, alcohol de farmàcia, arena.

MODEL MECANICOQUÀNTIC

ACTIVITATS PER AL DIMARTS

1) Després de vore el video següent:

Escriu totes les possibles combinacions de nombres quàntics per a un valor de n=4. Indica també la notació dels orbitals atòmics corresponents.

2) Indica raonadament qual de les següents combinacions de nombres quàntics són correctes el nom dels orbitals que representen.
(2,2,-1) (2,1,0) (1,0,0) (3,2,1) (3,2,-3)

3) Què és un orbital atòmic?


APUNTS TEORIA


L'ÀTOM D'HIDROGEN SEGONS LA MECÀNICA QUÀNTICA

El model atòmic de Bohr estava en contra de molts dels coneixements físics de l'època (principis del segle XX). El model acceptava:
- Existència d'òrbites estacionàries: es a dir òrbites en les que l'electró estava en moviment però no emitia energia.
- L'electró només tenia unes òrbites permeses, les definides per l'anomenat nombre quàntic n. Per tant, l'energia de l'electró no podia tenir qualsevol valor, es diu que estava quantificada.
- La llum emesa o absorbida per l'electró estava formada per partícules (fotons).

A més, el model atòmic de Bohr errava quan intentava explicar els espectres d'àtoms amb més d'un electró.
Posteriorment, en la dècada de 1920, un grup de físics (Schrödinger, Heisenberg, Dirac, Born...) van considerar que era necessari desenvolupar una nova teoria, una nova Física que explicara les propietats dels àtoms i de les partícules subatómiques. Va aparèixer, doncs, la Mecànica quàntica.

IDEES PRINCIPALS DE LA MECÀNICA QUÀNTICA:
- Les partícules a nivell atòmic (i en general, tota la matèria), tenen naturalesa dual, al igual que la llum. Es a dir, en determinades condicions es comporten com a partícules, i en altres com a ones (per exemple, moltes partícules atòmiques i subatòmiques es difracten, al igual que les ones).
- Les propietats d'aquestes partícules s'expliquen mitjançant la resolució d'equacions matemàtiques similars a les de les ones.

Amb aquestes idees els físics van obtindre els següents resultats:

- L'energia de l'electró dins d'un àtom només pot tindre uns valors determinats. Es a dir, està quantificada. Existeixen doncs, uns posibles nivells i subnivells d'energia permesos per a l'electró. Aquesta idea, coincideix amb el model atòmic de Bohr. La diferència és que Bohr introdueix eixa suposició a priori, mentre que amb la mecànica quàntica és una consequència de la pròpia teoria.
- El moviment de l'electró no es pot descriure amb òrbites definides com pensava Bohr (òrbites circulars). No més es pot saber la probabilitat de trobar a l'electró dins d'una zona determinada de l'espai. Eixes zones són el que anomenem orbitals atòmics.
- El concepte d'orbital substitueix al concepte d'òrbita.


ACTIVITATS PER AL DIMECRES 5

1) a) Dibuixa un orbital 2s i un orbital 2p i explica les diferències que existeixen entre ells.
b) Explica que representen els orbitals dibuixats.
c) Amb l'ajuda del diagrama de Möeller indica quin dels dos té més energia.
d) En què es pareixen i en què es diferèncien un orbital 2s i un orbital 3s.

2) Escribe la configuración electrónica de los átomos o iones siguientes:
a) Berilio (Z 4). f) Ion Bromuro (Z 35).
b) Ion Mg+2 (Z 12). g) Cesio (Z 55).
c) Cloro (Z 17). h) Oro (Z 79).
d) Calcio (Z 20). i) Plomo (Z 82).
e) Hierro (Z 26). j) Radón (Z 86).

3) Ordena de menor a mayor energía los siguientes subniveles: 4s, 4p, 3d, 1s, 3s, 2s

4)  Ordena de menor a mayor tamaño los siguientes orbitales:  
a) 3s, 2s, 5s, 4s
b) 4p, 2p, 5p, 3p